El cantautor Roger Mas ha estat nomenat fill predilecte de Solsona, aquest divendres a la tarda, en un acte presidit per l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, i que s'ha celebrat a la sala de plens de l'Ajuntament, que s'ha omplert per presenciar l'atorgament de la màxima distinció que concedeix el consistori. El músic solsoní ha estat acompanyat per la seva dona, les dues filles, els pares i un bon nombre d'amics.

En l'expedient que ha instruït prèviament la regidora de Cultura, Sara Alarcón, es destaca la trentena de premis de primera categoria rebuts en les dues dècades de carrera musical i la presència en la seva discografia del patrimoni musical de la ciutat, com el Ball de gegants de Solsona, els Goigs a la Mare de Déu del Claustre o Sopluig dolcíssim, la seva recent versió de l'Himne a la Coronació de la mateixa Verge. Alarcón l'ha qualificat com "el principal ambaixador de Solsona en l'àmbit artístic", un músic que "agermana música i poesia, autoria i interpretació, però també novetat i tradició".

En el transcurs de l'acte, Roger Mas ha rebut una escultura de l'àliga de la festa major i una placa de reconeixement; i l'alcalde ha anunciat un acte festiu relacionat amb l'atorgament del títol de fill predilecte el proper 12 de gener, tot i que no n'ha donat més detalls. El cantautor ha respost al nomenament com millor sap fer: cantant; i amb la companyia d'una guitarra acústica ha interpretat els Goigs a la Mare de Déu del Claustre i Saltimbanqui, una cançó extreta del seu treball dp.

En el seu parlament, Rodríguez ha qualificat l'acte com "extraordinari" i ha recordat que era la primera vegada que l'Ajuntament atorgava aquest títol a una persona viva, ja que abans que Roger Mas només ha rebut el nomenament de fill predilecte el malaurat alcalde Xavier Jounou, que el va rebre a títol pòstum. Anteriorment, l'any 2005 el germà caputxí Jaume Vergés fou nomenat fill adoptiu.

La glossa de l'acte ha anat a càrrec del filòleg clàssic i escriptor Raül Garrigasait, també solsoní i amic de Roger Mas. Garrigasait s'ha preguntat pels límits entre la creativitat de Mas i la influència de l'indret on va nèixer en la seva obra i ha afirmat que "segurament cap altre fill d'aquesta ciutat no ha portat mai tan lluny un art fet a Solsona" en referència als concerts que ha fet en indrets tant allunyats com els Estats Units, Cuba, Brasil, Itàlia, Hongria...

Garrigasait s'ha remuntat a la infància del cantautor ("de petit va aprendre a tocar el dur clarinet vuitcentista del seu avi") i ha qualificat Roger Mas com "l'hereu d'una tradició que sempre té en compte el públic; d'una música que és en primer lloc per a la gent i va lligada a ocasions socials".

A més a més, l'escriptor solsoní ha establert una estreta relació entre la música del ja fill predilecte de Solsona i la història de la ciutat; marcada, d'una banda, "per l'herència barroca i la pompa episcopal" i, de l'altra banda, per "un corrent de violència" fruit de l'absència "d'alta cultura organitzada al marge de l'Església". Garrigasait ha tancat la seva glossa afirmant que "el Roger ha desenterrat amb delicadesa les seves arrels i les ha fet servir d'antenes per captar les vibracions del món".

Un artista reconegut

En vint anys de carrera musical, Roger Mas ha tret deu treballs discogràfics al mercat pels quals ha rebut una trentena de premis i reconeixements de primer nivell. L'any 1997 va rebre el premi Altaveu a la millor lletra de cançó per Llums de colors, una peça inclosa en el seu primer treball, Les flors del somni, editat per la discogràfica Picap. Va ser el primer guardó dels molts que vindrien després; i entre els quals cal destacar el premi Enderrock de la crítica al millor disc en català els anys 2005 (Mística domèstica), 2008 (Les cançons tel·lúriques) i 2012 (Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona).