Albert Bajona, de Clariana de Cardener, va ser alcalde del municipi durant setze anys, fins a les darreres eleccions. Està en política des dels vint-i-tres anys, i ja havia tractat amb la Diputació de Lleida en la seva trajectòria al consistori, i també com a diputat del Consell Comarcal del Solsonès. Tanmateix, va ser quan Bajona va entrar a l'organisme provincial com a diputat, fa tres anys i mig aproximadament, que va començar a veure'n la manera de funcionar.
Ha estat diputat pel Solsonès i per més comarques?
Sí, tot i que els nomenaments de diputat es fan per partits judicials, a la pràctica els partits treballem per comarques. En el meu cas porto els ajuntaments en els que tenim o estem al govern del Solsonès, l'Alt Urgell i la Cerdanya lleidatana. També donem suport als ajuntaments que han esdevingut independents en aquestes comarques, bàsicament facilitant-los informació i ajudant-los en algun problema o dubte que pugui sorgir.
Com a diputat, ha pogut veure com es reparteixen els diners de l'òrgan provincial?
Bé, parlem de diners que vénen de Madrid i es canalitzen en part cap als ajuntaments de tota la demarcació. Això són aproximadament quasi la meitat dels fons que ens arriben. L'altra part nodreix bàsicament el funcionament intern tant de la Diputació com del seus organismes autònoms, que són el Patronat de Turisme, el de Promoció Econòmica, l'Organisme de Recaptació i l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Abans, podies anar a la Diputació i et donaven diners o no, però si no te'n donaven hi havia la Generalitat amb capacitat econòmica per ajudar-te. Amb la crisi i amb la Generalitat collada, el repartiment de diners de la Diputació, i la manera de repartir-los, es va convertir en crucial. Vaig entrar el 2015 a la Diputació, i la primera cosa que vaig veure va ser que es van donar molts diners abans de les municipals a un seguit de pobles del mateix color polític. El sistema de repartir diners era totalment presidencialista, i una part important es donava a dit.
En pot explicar més detalls?
De fet, fins i tot ho podríem anomenar com a vassallatge directe. O vens aquí i m'ho expliques, o no t'ho dono. A vegades, l'expresident Reñé deia que no donaria diners per a aquella obra perquè no li agradava. I sempre amb el fons polític, que feia que tant ajuntaments d'Esquerra com independents els tingués molt abandonats, mentre amics de CiU rebien quantitats en algun cas desorbitades. Des d'ERC hem batallat sempre per tal que la concur-rència competitiva fos la base a l'hora de fer contractacions. La taula de concertació de la Diputació de Barcelona també fa que el sistema sigui més equitatiu i transparent, i que cada ajuntament sàpiga els diners amb els quals comptarà, però la Diputació de Lleida no funcionava així. Per un altre costat, han sortit informacions, fins i tot, que diuen que responsables de la Diputació i empreses es reunien per decidir, d'un any per l'altre, quines obres faria cada un d'ells i el tros de pastís que s'emportaria.
Els Consells també reben diners de la Diputació, i també amb els mateixos sistemes?
Sí, els diners de la Diputació van a ajuntaments, consells i entitats. Per exemple, el que cobrava el Consell Comarcal del Solsonès ha disminuït des que hi havia CiU fins ara que hi ha ERC. Totes les subvencions a entitats també es donen a dit, sense cap normativa que avali l'equitat entre entitats. A més, en els plens de la Diputació, a l'hora d'aprovar mocions o pactes, el president sempre tenia l'última paraula i mai feia pactes amb Esquerra, perquè ens considerava els seus depredadors naturals, si parlem d'espai polític. Crec que a la fi s'ha depredat a si mateix.
I com vau viure la detenció?
Sabíem que era investigat per un tema de concessions de depuradores al Pla d'Urgell, però va ser una sorpresa. Una vintena de persones van anar a declarar i una quarantena surten als expedients. Vam demanar als companys de Joan Reñé que l'apartessin de la presidència. I se'n van sortir, en part, perquè segueix sent diputat.
