La temporada boletaire de l'any 2018 se situarà en xifres «excel·lents», segons experts del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC) de Solsona, «una de les millors dels darrers vint anys».
Segons l'investigador i micòleg del centre Juan Martínez de Aragón, i en espera de les dades definitives després dels últims recomptes, la mitjana de producció per hectàrea es preveu que se situï en uns 170 quilograms, mentre que la mitjana anual catalana és d'uns 60 quilograms per hectàrea, segons les dades dels darrers anys.
D'aquesta manera, durant el 2018 (170 kg/ha) quasi es triplicarà la mitjana catalana (60 kg/ha), «comptant que hi ha anys en els quals es cull molt poc i anys en què es cull moltíssim», segons ha assenyalat Juan Martínez de Aragón. Tanmateix, les xifres actuals no arribaran a les de l'any 2014, en què es van comptabilitzar 214 quilograms per hectàrea. Per tant, no es tractarà d'un rècord absolut, però les xifres formaran part d'una de les millors temporades de les últimes dècades.
Calendari
«A partir de les properes setmanes, la producció anirà disminuint perquè, tant si plou com si no, el que marca és el fred. I baixaran les temperatures», ha afegit Martínez de Aragón. Tot i així, membres del Grup de Natura del Solsonès han dit que les darreres pluges, l'anticicló actual i la poca presència de vent constitueixen unes condicions més que adequades per acabar la temporada «de la millor manera possible. A més, si ens apropem als zero graus a les nits, hi ha força bolets als quals ja els agrada, així com la boira dels darrers dies, que manté la humitat als boscos».
Tant membres del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal com els del Grup de Natura coincideixen que al Solsonès la producció de rovellons va disminuint, i que les espècies més trobades actualment són els fredolics i els camagrocs. Després, en una menor quantitat, hi ha les agulletes, les llenegues, les llengües de bou i les pimpinelles morades o peus violetes. Pel que fa a les zones, on n'hi ha produccions més grans és als municipis de Navès, Sant Climenç, Pinós, Riner i el Pi de Sant Just (Olius), i també a la rodalia de Solsona, en una altitud inferior als 900 metres.
Segons el micòleg Juan Martínez de Aragón, «és normal que, en anys de molta quantitat de bolets, hi hagi també molta varietat d'espècies». Un dels elements destacats de l'actual temporada ha estat l'inici primerenc de la producció boletaire, present ja a final del mes d'agost.
