El bisbat de Solsona havia viscut en la dècada dels 80 uns anys de gran transcendència mediàtica per l'empenta del bisbe Antoni Deig. Una veu, però, que no era ben vista des de determinat sectors de l'Església i, fins i tot, des de la política. Era la pràctica d'una religió compromesa amb la bandera del país en l'avantsala del processisme. Quan l'Església va haver de fer el relleu de Deig va mirar de trencar amb aquest tarannà, i va arribar a Solsona Jaume Traserra. Es podia haver pensat en un bisbe que no fos del Principat, en un responsable episcopal clarament extern al fet català, però les cartes van encaixar per resoldre en una operació diverses jugades.

Traserra, un especialista en dret canònic i dret civil, un home molt ben situat a la cúria de Barcelona i reconegut a Roma, era una de les persones que podia rivalitzar amb Lluís Martínez Sistach per conduir l'Església de l'arquebisbat de Barcelona. El seu trasllat a Solsona va resoldre conflictes. Era bisbe auxiliar de Barcelona amb molt de pes. La seva formació també el feia ser bon candidat a bisbe de la Seu i copríncep d'Andorra, però Martínez Sistach va tenir un camí més fàcil amb Joan-Enric Vives a la Seu. Però la seva nova destinació va ser una elevació de càrrec (de bisbe auxiliar a bisbe) i un adeu per sempre a Barcelona que mai no va acabar de pair.

Del populisme de Deig es va passar al rigor de Traserra, i les banderes es van desar de manera definitiva durant una dècada. Arribava a Solsona un home d'una vasta cultura, amant de l'art i de la música, i, sobretot, una home disposat a fer endreça i a bastir un nou model de treball a la diòcesi. Si no parléssim de la matèria que parlem, diríem que era un home amb ofici i excel·lent professional. El sector més social i catalanista del clergat solsoní, però, va viure entre la distància i el conflicte la presència de Traserra. Mossèn Huguet, mossèn Climent Forner, el grup del Full Diocesà de Tarragona, Vic i Solsona, i el Fòrum Ondara van passar mals dies en l'etapa del bisbe de Granollers. A Solsona van entrar nous aires, nous sacerdots per dirigir el bisbat i una nova fornada de joves entre els quals va emergir l'actual bisbe, Xavier Novell. Traserra, ell que serà enter-rat lluny de la catedral solsonina, va ser el principal avalador del joveníssim Novell. Ell, que no havia estat rector, va col·locar a Solsona un home de la base, fet de la feina a les parròquies i als moviments de joves.