03 de febrer de 2019
03.02.2019

« La vida funciona per cicles, sobretot en els càrrecs»

Segués finalitza el seu pas per Òmnium Cultural al Solsonès després de deu anys

02.02.2019 | 23:51
Ramon Segués a casa seva

Mestre d'educació primària a l'escola rural de Sant Climenç de Pinell i pare de dos fills

Ramon Segués, solsoní des de sempre, ha participat activament en moltes entitats locals, com el grup de teatre Lacetània i la Coral i Esplai Riallera. Ara, després de 10 anys a la presidència d'Òmnium Cultural al Solsonès, ha donat pas a una nova generació.


Per què va decidir entrar a Òmnium?

Pràcticament en tota la província de Lleida només hi havia una seu d'Òmnium, menys a l'Alt Urgell, que tenien la pròpia. Llavors, quan es va decidir obrir altres seus em van demanar si estava interessat a incorporar-m'hi al·legant que serien dues o tres reunions a l'any. El que va passar va ser que en la segona reunió es va decidir continuar endavant amb el projecte d'Òmnium Cultural al Solsonès i allà va ser quan vaig sortir nomenat president de l'entitat.

Quins objectius s'han plantejat al llarg d'aquests anys?

La nostra idea inicial era arrelar a la comarca, és a dir, que no només fos Òmnium Solsona, sinó Òmnium Solsonès, i establir 3 punts en el calendari que fossin els grans moments de l'entitat: els premis drac per Sant Jordi, la Flama del Canigó per Sant Joan i Sant Galderic de cultura popular i tradicional. La idea inicial va ser aquesta i la veritat és que ha anat evolucionant de manera molt positiva. Llavors, sobretot a partir de l'any 2016, la situació catalana va comportar altres esdeveniments que s'ha menjat una mica aquestes idees, tot i que hem intentat mantenir els mateixos actes i incorporar diverses presentacions, activitats per als socis...

Per tant, es va iniciar amb uns objectius i, a part, s'hi han afegit d'altres?

És clar. Hem hagut d'afegir les campanyes d'Òmnium Cultural d'àmbit nacional, sobretot l'activitat política des del moment en què Òmnium decideix acompa-nyar Junts pel Sí a les eleccions.

Algun objectiu que no s'hagi pogut assolir?

Diria que el que no hem pogut aconseguir del tot és ser més comarcals. Vull dir, el Solsonès és una comarca amb unes característiques molt peculiars. Som 15 municipis amb una història en què les comunicacions han estat precàries, i això ha fet que cadascú sigui molt de casa seva. Llavors és una mica més complicat. Primer perquè els pobles petits no vegin Solsona com a invasiva. I, d'altra banda, des del nostre punt de vista ens era complicat no ser això. Tot i així, encara que potser no hem acabat d'estar presents en tot el territori, és cert que ho hem aconseguit en gran part, perquè per exemple, la festa de Sant Galderic és una celebració itinerant.

Per què, després de 10 anys, deixa la presidència?

Penso que la vida funciona per cicles, sobretot en els càrrecs. Sempre que he estat en una entitat, de fet n'he estat en bastantes, quan he tingut un càrrec de responsabilitat sempre he fet el mateix: ser-hi durant la temporada que jo creia que es podria fer la feina que ens havíem proposat amb l'equip de junta, mentre hi ets fer tot el possible, i després donar pas a algú més, renovar. Perquè, si no, la gent t'acaba identificant com l'entitat i pot ser perillós, ja que una sola persona no és l'entitat.

I ara es mantindrà dins d'Òmnium o marxa del tot?

Marxo definitivament de la junta. Els meus companys saben perfectament on em trobaran, i si necessiten un cop de mà poden comptar amb mi, però prefereixo no condicionar amb la meva presència, malgrat que sí que em mantinc com a soci de l'entitat.

I com veu la nova direcció?

Per a mi és la millor junta possible. Rosa Casas serà una molt bona presidenta. És una persona que té experiència gestionant grups, és molt organitzada i sap escoltar, és creativa i, a més, té un toc de sentit de l'humor que fa que tingui molt bona relació amb les persones. Per tant, penso que serà una època daurada per a l'entitat a Solsona.

Daurada a nivell de Junta de Solsona, però negra pel que pugui passar en l'àmbit català?

Com a entitat, Òmnium cada vegada està essent més forta que mai. Evidentment el fet de tenir el president empresonat ha condicionat molt, sobretot aquest últim any. Però s'han conjugat dues coses que per a mi han estat molt importants. Per una banda, la fortalesa de Jordi Cuixart, perquè ningú s'imaginava que en una situació tan extrema pogués ser tan valent, és increïble. A més, els missatges que et dona són com d'una persona terminal que anima els qui el van a veure, és una persona honesta i valenta. D'altra banda, també, és el suport de les persones que ens han fet créixer com a entitat.

Un altre tema també és el paper que hem pogut tenir durant aquest temps, el paper de gran cohesió que va ser tan important el 9-N i fins i tot per la investidura del president Puigdemont. Durant un temps no s'ha pogut fer bé i ara sembla que s'ha recuperat perquè la idea que té l'entitat és la de cosir ferides.

Per tant, malgrat tot, hi ha una part positiva que és la consolidació com a entitat envers les dificultats?

Exacte. A més també treballem conjuntament amb l'ANC, i la veritat és que és una de les èpoques mes bones. Muriel Casals i Carme Forcadell tenien una relació molt bona i van ser un duet molt potent. Marcel Mauri i Agustí Alcoberro també tenien molt bona relació. I ara amb l'Elisenda han decidit blindar aquesta relació perquè no es ressentís entre les entitats. I la veritat és que va molt bé.

Algunes accions al país?

De moment sabem la campa-nya del judici del «Jo acuso», que s'està definint tot el pla d'actuació. La idea és realitzar molts actes arreu del territori però encara s'han d'acabar de perfilar. El que tenim clar és que Solsona en formarà part, perquè ho hem fet des del primer dia.

Si et demanessin tornar a l'entitat ja que el procés no avança favorablement, hi tornaries?

Si veiés que realment faig falta tornaria sense dubtar-hi, però crec que no serà necessari perquè sense mi faran inclús millor. Totes les persones de l'entitat que em coneixen saben perfectament que el meu telèfon està sempre apunt pel que convingui.

Des d'Òmnium com veieu la situació? Creieu que avançarà favorablement?

És complicat. Una cosa és el que voldríem i el que des de l'entitat es pregona el que hauria de ser, i una altra cosa és el que pugui pensar cadascú de nosaltres individualment. El que sí que és cert és que venen temps molt difícils, segurament més difícils del que han estat fins ara. La sensació que la sentència està escrita, i, si no, poc en falta, hi és permanentment. Això ho veiem així perquè ara hi ha hagut tot el procés dels testimonis, etc. S'està veient que aquest judici, els dubtes que generava, estaven justificats. De fet, s'estan jutjant uns fets que no van passar. Llavors, com és possible que la justícia estigui jutjant uns fets que no van passar? A partir d'això, està tot dit. Si la justícia espanyola no actua de manera justa, recorrerem als tribunals europeus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook