Set joves menors no acompa-nyats provinents de les darreres onades migratòries viuen a Solsona. La ciutat, que forma part de la xarxa de ciutats catalanes que acullen aquests menors, presta aquest servei des del mes de juny del 2018. Però el model Solsona, una ciutat petita i amb una atenció molt directa als menors, fa que l'experiència dels joves sigui diferent. A Solsona, aquests joves són escolaritzats, se'ls ofereix treballar i integrar-se en algunes entitats juvenils, com ara els escoltes.
Actualment, els menors que viuen a Solsona no són els mateixos que van arribar a la ciutat ara fa aproximadament mig any, ja que, depenent de les valoracions dels educadors de cada centre, són traslladats a d'altres localitats.
La manera d'establir el primer contacte amb la ciutat és per mitjà de l'espai on estan allotjats, la Torre Viladot, que és situada al mig de Solsona. Encara que aquest allotjament és temporal -l'Ajuntament està treballant amb la Generalitat per poder oferir un altre espai perquè l'actual és per a famílies refugiades-, el centre serveix de punt de contacte directe amb la ciutat.
De dilluns a divendres, als matins quatre dels set menors estan escolaritzats als centres de secundària de la ciutat, mentre que els tres restants de moment treballen en horts gestionats per la Cooperativa Mans del Món Sant Benet de Bages, juntament amb altres menors que han arribat a casa nostra no acompanyats. Tot i així, aquests menors no escolaritzats també participen en diversos cursos d'alfabetització. Les tardes queden ocupades amb diverses activitats al centre on conviuen, generalment classes de llengua, entrevistes amb els educadors, jocs esportius i lúdics o classes d'informàtica.
De fet, el pis s'autogestiona amb la col·laboració de tots els joves: es distribueixen les diferents tasques que cal fer i s'organitzen assemblees per prendre decisions conjuntes per regular la convivència. «D'aquesta manera es fomenta l'autonomia personal perquè puguin fer el traspàs cap a la vida adulta», relata Aina Martínez, una de les educadores.
Però no tota la feina és dels educadors que s'ocupen dels adolescents. Altres entitats locals, com l'AEiG Pare Claret, també han mostrat el seu interès per la formació i la integració dels joves. De fet, la cap dels escoltes, Raquel Estany, explica que «l'entitat, a partir d'una idea dels trucs [la unitat de l'entitat de joves de 17 i 18 anys], ja fa temps que ens plantejàvem organitzar un projecte social per a Solsona».
Així, el divendres 8 de febrer tindrà lloc l'entrega de fulards de l'entitat, acte que simbolitza la pertinença al grup, als menors no acompanyats, que s'incorporaran a les activitats del grup escolta. Estany considera que «pot ser positiu per als menors, ja que faran activitats amb gent més diversa i els servirà per obrir-se», alhora que els escoltes, tant els més petits com els més grans, «tindran contacte amb una realitat que no existeix entre nosaltres i podrem ser més conscients de la situació» que viuen aquests joves. La cap dels escoltes opina que «haurien de ser les associacions les que es moguin i s'interessin per ells, i proposar-los activitats».
Menors escolaritzats
L'acollida dels menors, però, no ha estat senzilla. De fet, tant Teresa Pijuan, directora de l'institut Francesc Ribalta, com Jaume Subirà, cap d'estudis del centre educatiu Arrels II, asseguren que la seva arribada es va anunciar de manera precipitada i, a causa d'aquest fet, els centres no han rebut la dotació econòmica adequada per poder oferir tots els recursos necessaris per fer una bona acollida. Per aquest motiu, segons Subirà, han estat els docents els encarregats de gestionar diverses activitats per als nouvinguts i la situació s'ha afrontat amb «la bona voluntat del professorat». Dels quatre menors escolaritzats que viuen a la Torre Viladot, actualment només un està cursant ensenyament obligatori, al centre Arrels II. Els altres tres estan integrats en un programa de formació inicial (PFI) d'Auxiliar d'activitats d'oficina i també en Serveis administratius generals i ben aviat, el mes de març, començaran un període de pràctiques, que, segons Pijuan, «serviran per a una millor integració a la societat solsonina».
Rebuda de l'alcalde
«Més enllà de les fronteres hi ha les persones». Amb aquestes paraules va rebre els joves menors l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, en un acte que va tenir lloc el dimecres 23 de gener a la sala de plens de l'ajuntament. Entre els assistents hi havia una de les educadores socials i tècnics dels Serveis Socials del Consell Comarcal del Solsonès.
Rodríguez es va mostrar interessat pel dia a dia dels menors i per la seva integració a Solsona i va voler remarcar la importància del coneixement i ús de la llengua per sentir-se part de la ciutat i per al bon desenvolupament personal.
Durant la trobada també els va preguntar sobre les mancances que creuen que hi ha a Solsona i les seves necessitats. Una de les peticions per part dels joves va ser la possibilitat de tenir més oferta de cursos d'oficis diferents.
A més, l'alcalde els va parlar de l'organització política de Catalu-nya i de les funcions que té l'Ajuntament. També els va ensenyar l'Oficina d'Atenció Ciutadana i els tràmits que han de fer si volen fer qualsevol tipus petició.
Obrir-se a la ciutat
Així doncs, encara que Solsona no sap fins quan els menors s'estaran a la ciutat, la valoració dels coordinadors i educadors és favorable, i consideren que «la gent, de manera desinteressada, està mostrant interès per ajudar-nos i facilitar-nos qualsevol cosa que necessitem». Els impulsors del model d'acollida pensen que «no només s'estan relacionant amb iguals sinó que també s'estan obrint a tota la ciutat».
