Raquel Cabezón, de 36 anys, és de Vitòria (País Basc) i ara treballa com a bombera a Catalunya des del 2016. Viu al Bruc, a l'Anoia, i el seu lloc de treball és a Solsona, amb 17 bombers més. Ella és l'única dona del parc.

Per què va decidir treballar de bombera?

Als 18 anys vaig prendre la decisió d'estudiar electrònica perquè no sabia gaire què fer, i em vaig adonar que no era el món que volia. Sempre he estat una persona empàtica i tenia ganes de treballar amb més gent. Per aquest motiu, vaig estudiar infermeria. El que passa és que m'interessava molt el món de les emergències, i si era bombera, em dedicaria pràcticament a les emergències i també podia desenvolupar la part més tècnica i la d'ajudar la gent. Per tant, ara estic totalment còmoda amb aquesta feina.

A Catalunya va ser quan va decidir ser bombera?

No del tot. És una idea que sempre havia tingut present, i quan vaig començar a treballar com a infermera a Barcelona, vaig conèixer gent que feia oposicions de bomber i els interrogava perquè m'interessava molt aquest àmbit.

I quan va entrar a l'acadèmia, quantes persones hi estudiaven?

Al meu grup de la promoció del 2016 érem 30 persones, de les quals 28 eren homes i només 2 noies, una companya i jo.

Hi ha diferències entre sexes mentre s'està opositant?

A les proves físiques tenim uns barems diferents per adaptar-se a les nostres condicions, ja que la composició del cos humà és diferent. Per exemple, si els homes han d'aixecar seixanta quilos, les noies potser quaranta. La resta és tot igual, ni tampoc es reserven unes places per a dones, ni res.

Com se sent treballant en un lloc on és sola com a noia?

Sempre m'he sentit molt ben rebuda i molt integrada. Soc una persona més del membre del cos. Tot i així, a vegades m'agradaria passar més desapercebuda. En ser l'única noia, sempre ets visible. Una noia bombera mai no pot passar desapercebuda perquè encara és una raresa a la professió.

S'ha trobat mai com a dona bombera algun comentari o actuació masclista?

Que recordi només hi ha una anècdota curiosa que em va passar on treballava anteriorment, a Ripoll. Vaig portar la meva furgoneta al taller mecànic que hi ha a prop del parc de bombers, i allà una senyora que era al taller em va demanar si treballava a les oficines dels Bombers. Jo li vaig respondre que no, que era bombera, i ella va quedar sorpresa. És clar, és un comentari una mica generalista, no? És cert que era una senyora d'una altra generació i també que era la primera dona que treballava a Ripoll, però, tot i així, encara hi ha la imatge dels bombers homes, i no dones.

Què és el millor de la seva professió?

Hi ha diverses coses, però sobretot el fet que ajudes la gent i també empatitzes amb la gent. A més, aquestes persones et reconeixen la teva feina.

I el pitjor?

No existeix la feina perfecta. El pitjor són les esperes. Esperar aquí al parc amb alerta constantment, i també que hi hagi alguna situació que no pots avançar i hagis d'esperar.

I com a dona bombera?

Positivament estem obrint camí i estem intentant visibilitzar-nos. El pitjor, per dir-ho d'alguna manera, és que hi ha parcs que encara no tenen les infraestructures suficients adequades a nosaltres.

Es veu treballant com a bombera d'aquí a vint anys?

Així ho espero. Els bombers, si tenen bones condicions físiques, es jubilen als 65 anys, igual que una altra feina. Per tant, espero tenir bona salut i bones condicions i poder continuar.