13 de març de 2019
13.03.2019

L'oci també pot ajudar els refugiats

Dos joves solsonins expliquen la seva experiència en un camp a Grècia a través d'una ONG

12.03.2019 | 23:56
Un moment de la xerrada que van oferir els solsonins Marc Segués i Anna Montraveta a la biblioteca

Un noi refugiat em va dir que jo era el seu millor amic i ens coneixíem des de feia només dues setmanes! Saber que jo tornaria a casa i deixaria aquest noi sense qui considerava el seu millor amic se'm va fer molt dur». Ho explicava el solsoní Marc Segués, que, amb la també solsonina Anna Montraveta, van viatjar, l'estiu passat, quan tenien 19 anys, a un camp de refugiats de Grècia amb una ONG molt especial que situa el focus d'actuació en el lleure i l'entreteniment. La destinació va ser Salònica i els dos solsonins van estar-hi uns vint dies.

Dues dades. Primera: actualment hi ha més de 68 milions de persones desplaçades forçosament dels seus països. I segona, una mitjana de cinc persones mor cada dia al Mediterrani a la recerca d'un futur digne. Algú pot negar que vivim una de les crisis humanitàries més importants de la història? «Vam ser conscients d'aquesta tragèdia i no vam voler quedar-nos impassibles davant d'ella», explicaven Montraveta i Segués. Els dos joves, estudiants de periodisme, van relatar la seva experiència com a voluntaris a l'ONG Where Is The Life?, dedicada a ajudar refugiats i refugiades a Grècia, dissabte passat a la Biblioteca de Solsona. L'acte el convocava Òmnium Solsonès.

Existeixen molts tipus d'ONG, sobretot destinades a cobrir els seveis més bàsics: alimentació, roba, assessorament legal. Ara bé, Where Is The Life? és un projecte que té l'origen en un treball de recerca de dues joves barcelonines que va acabar materialitzant-se en aquesta ONG que practica una ajuda diferent: enllaçar persones, crear comunitat, transmetre valors i conèixer i compartir aspectes d'altres cultures a través d'activitats didàctiques i d'oci.

Marc Segués i Anna Montraveta, com la resta de voluntaris de les ONG, tenen com a objectiu principal erradicar l'estigma social creat al voltant de la realitat de les persones refugiades. És per això que, durant la xerrada, van manifestar la necessitat de més ONG de lleure i entreteniment, per «demostrar que tots som persones», «Un dia a la setmana sortíem a la ciutat i anaven, per exemple, a un parc, a fer jocs tradicionals, com el del mocador. És una manera d'integració, d'aconseguir que els prejudicis cap als refugiats disminueixin perquè la gent deixa de veure'ls com a refugiats. I nosaltres érem uns més de la colla, compartíem el menjar i bevíem del mateix got», explicava Segués. Una experiència que suposa, també, un enriquiment personal: «Vam aprendre més nosaltres d'ells que ells de nosaltres. Deixes de ser un monitor per convertir-te en un amic», confessava Montraveta.

Però la realitat és tossuda i els dos joves van assenyalar governs i societat com a corresponsables d'aquesta crisi humanitària «a través del seu silenci». Segués i Montraveta van denunciar la manca de solucions per part dels governs, que tenen l'obligació moral d'oferir asil a les persones refugiades que intenten entrar al seu país. Una dada més: dels 2 milions de persones que durant l'any 2017 va demanar asil a la Unió Europea, 500.000 van ser rebutjades i més de 900.000 continuen pendents de resposta: «No són refugiats morts al Mediterrani són refugiats assassinats pels governs i la societat», van reblar. Els dos solsonins també van mostrar-se crítics amb l'escàs tractament que fan els mitjans de la problemàtica. En aquest sentit van criticar amb contundència l'existència de «morts de primera i morts de tercera».

Finalment, Segués i Montraveta van animar a tothom a no quedar-se de braços plegats. Al final de l'acte es va fer una recollida de donatius per ajudar a cobrir el deute que té l'ONG, gràcies a la qual es van poder recaptar més de 170 euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook