Nascut a Odèn el 1943, des de ben petit ha treballat en el món de l'agricultura cultivant patates, primer ajudant els seus pares i de gran amb el seu fill, que li dona un cop de mà en les feines de casa i de pagès. El 1969 es va casar i va anar a viure a Solsona. A partir de llavors es va dedicar a la construcció sense desvincular-se de l'agricultura. Enguany ha rebut el premi Bufet del Solsonès.

Ara com ara, a què es dedica?

Des que em vaig jubilar encara segueixo cultivant patates, tot i que no tantes, amb el meu fill, que m'ajuda quan té disponibilitat. Ara les tenim més per al consum propi i en venem algunes a diferents mercats i fires o fins i tot venen fins a casa nostra a comprar-ne.

El premi Bufet que se li ha atorgat, per què pensa que ha estat per a vostè?

És un premi de reconeixement a la trajectòria que he tingut en el món del conreu. Cada any es dona a una persona adulta de la zona de Cambrils i Odèn i que s'hi hagi dedicat plenament, com és el meu cas. Per a mi, ha estat una gran il·lusió perquè a tothom li agrada que se li reconegui la feina feta al llarg de la vida.

Creu que aquesta professió s'està perdent?

Les generacions actuals ja no viuen en zones rurals, van cap als pobles o ciutats. A més a més, la gran majoria estudia i no es dedica a l'agricultura, ja que no dona per subsistir. En canvi, treballant en una gran indústria o en altres feines sí que es pot viure. En el cas de la meva família, el meu fill sí que m'ajuda, però segurament els meus nets ja no s'hi dedicaran.

Per tant, la gran indústria en té part de culpa?

Evidentment. Per una banda, si ets un recol·lector petit no es pot competir amb el gran mercat i, per tant, no en pots viure. Per l'altra, els preus dels grans mercats són molt més baixos que els dels agricultors i, per tant, dificulten la venda del producte.

S'ha plantejat vendre el seu producte o les terres a grans cadenes de supermercats?

De cap manera vendria les ter-res. El producte tampoc el podem vendre perquè no produïm prou, però tampoc és el que busquem.