Ramon Llumà i Guitart va ser el primer alcalde democràtic de Solsona, en el mandat 1979-1983, amb Convergència i Unió Democràtica (CiU). Francesc Xavier Ballabriga i Cases en va ser el primer tinent d'alcalde.

En aquells anys, després de la dictadura franquista, es va poder veure un primer ajuntament amb tot l'equip de govern, com també l'oposició, format exclusivament per homes, i no va ser fins a la segona legislatura (1983-19877) que es va poder veure la primera dona a l'equip de govern amb Monster-rat Jounou.

El partit que va governar per primera vegada a la capital solsonina va ser CiU, tot i que també hi va haver representació del Partit Socialista (PSC) amb Ramon Navès i Roca com a cap de llista i quart tinent d'alcalde. També l'Agrupació d'electors independents es va presentar amb Florenci Vicens i Reig al cap davant de la candidatura.

L'equip del primer Ajuntament democràtic va estar format per Ramon Llumà, Francesc Xavier Ballabriga, Eduard Tripiana, Ramon Pallarés, Florenci Vicens, Ramon Navès, Joan Sampons, Francesc Lupiáñez, Ramon Passada, Delfí Serra, Carles Torres, Joan Maria Caball, Joan Badia, Guillem Martínez i finalment Manuel España.

L'alcalde, Ramon Llumà, que va morir l'any 2016, va ser alcalde de la ciutat des del 1979 fins a l'any 2003 ininterrompudament. També va ser president del Consell Comarcal del Solsonès del 1988 al 1992 i diputat al Parlament de Catalunya del 1999 al 2003.

Joan Serra i Caball, regidor de Solsona durant quatre legislatures (1987-1999) i diputat al Parlament de Catalunya del 1992 al 1995, explica que Llumà era una persona amb un actitud molt personal i amb un gran afany per la cultura i la llengua catalana. De fet, Serra explica que la implantació del català en l'àmbit local i arreu del territori català es va fer de «manera natural», és a dir, es va anar normalitzant.

L'exregidor i exdiputat, que va compartir vint anys de política amb Ramon Llumà, explica que aquells primers anys no es van viure amb por ni neguit, sinó com una etapa apassionant i amb grans projectes per portar a terme, ja que «en aquells moments tot estava per fer».

De fet, l'exregidor explica que va ser una etapa política en què tot anava avançant favorablement i de manera positiva, i hi havia la capacitat i el suport per part de totes les administracions per poder crear projectes educatius i sanitaris i per tirar endavant la construcció de nous centres. També diu que «va ser una etapa poc conflictiva des d'un punt de vista polític, on no es feia un mal ús de l'activisme polític, a diferència de situacions i dificultats que hi ha actualment». «En aquells moments ja hi havia diverses forces i representants polítics, però no hi havia la inestabilitat política que hi ha avui dia».