Ha estat regidora de l'Ajuntament de Solsona durant els darrers vuit anys, primer com a responsable de Governació i en els últims quatre anys també d'Educació. És llicenciada en Dret, tot i que no exerceix, i el seu vincle amb la política ve relacionada per la mort del seu marit, Xavier Jounou, que havia estat alcalde de la ciutat durant els anys 2007-2010. Ara, es vol dedicar a la seva feina, que és en una empresa de serveis locals, i també a la pagesia i a mantenir la finca familiar.

Com ha viscut aquests anys de regidora?

Han estat vuit anys intensos, tant en l'àmbit personal com també en la feina de regidora. Pel que fa a Governació, és la més intensa perquè et fa estar les 24 hores al dia durant tot l'any vetllant per les incidències que puguin sorgir i solucionar-les. Però estic contenta perquè he pogut dur a terme molts projectes, juntament amb el caporal Josep Garcia, com també gestionar afers del dia a dia i solucionar problemes de la gent i coses inesperades.

Va triar entrar en aquesta regidoria o se li va atorgar?

La vaig escollir jo. Durant la campanya electoral de fa 8 anys, els electes ens vam distribuir els diferents càrrecs per tal de poder preparar bé el programa i els punts d'interès. En aquest sentit, hi va haver influència del meu home, que també havia estat regidor de Governació.

Ara que ha parlat del seu home, la seva mort va justificar la seva entrada en la política. Com va anar?

És evident que sí, que hi vaig entrar per la mort del Xavier. Tal com van anar les coses, al cap d'uns mesos de la mort del meu marit em vaig posar a disposició de David Rodríguez pel que necessités, perquè en viure, tot i que en segon terme, amb el Xavier les dificultats que comporta crear una llista i un projecte polític, vaig decidir donar el meu suport a l'equip del David.

I durant aquests anys, quines han estat les principals dificultats que s'ha trobat?

Tothom quan té problemes demana una solució i a vegades costa molt trobar un bon equilibri o solucionar-ho de la millor manera possible. En canvi, en Educació la feina és més tranquil·la i ha estat bàsicament vetllar per les necessitats de les escoles, estar en contacte constantment amb elles, dur a terme Consells Escolars, etc.

I la part positiva?

N'hi ha moltes, però sobretot el contacte amb la gent i l'aprenentatge que assoleixes. També la satisfacció d'haver pogut treballar per Solsona i pel país. Marxo contenta de la feina i dels companys que deixo enrere, tant a dins de l'Ajuntament com a fora.

Per què va decidir posar-se enrere a la llista?

En el meu cas és per aplicar una mica la meva coherència. Quan vaig entrar ja vaig dir que quatre anys els trobo justos per poder fer la tasca adient però vuit anys són ideals. Els primers quatre anys pots començar els projectes, i amb vuit anys els pots acabar. Enguany, vaig comentar al David que em tornava a posar a la seva disposició si necessitava persones per fer la llista, però si podia ser que fos un número poc probable de sortir, i vaig acabar anant de número 8, tot i que no em vaig quedar gaire lluny, ja que han entrat 7 regidors.

I ara què farà?

De feina, no me'n falta. Continuaré treballant a l'empresa on soc i també continuaré portant la gestió de pagès amb més tranquil·litat. Ara és veritat que estava portant moltes coses alhora, i una mica de tranquil·litat no va malament.

Es planteja tornar-hi?

Si fa falta, sí. Evidentment no tanco cap porta, tanco un període. Si les circumstàncies personals m'hi porten, o sento que la situació local o de país m'ho demana, doncs no dic que no hi pugui tornar.