Té 49 anys i es dedica al món de la ramaderia tot i que va estudiar restauració de pintura. Mare de dues filles bessones, Maria Claustre Sunyer revalida el càrrec d'alcaldessa per segona vegada consecutiva pel grup JxCat.

Com se sent en guanyar les eleccions per segona vegada?

Entenent que és un municipi molt petit on guanya la persona més votada, ja que són llistes obertes, doncs dona molta confiança perquè, com que ens coneixem tots, vol dir que la gent aprecia tota la feina feta durant aquests quatre anys que he estat alcaldessa.

I per què creu que han votat la seva candidatura i no la d'ERC

Segurament hi té a veure que sempre hem intentat vetllar pel territori, que té una gran vinculació amb el món agrari i ramader. Hem intentat fer el possible per donar-los suport i que no es perdin les granges i les explotacions. Hem d'entendre que el municipi no té nucli, sinó que són un conjunt de cases disseminades. A més, sempre hem volgut que no es perdin les tradicions, com la festa major, o el local social on es reuneix la gent, per tal que hi hagi una vinculació entre els vilatans. Un altre punt podria ser que l'altre candidat és una persona menys coneguda...

I quin és el fet pel qual només hi ha hagut dones a la seva candidatura?

Doncs és una anècdota. Des del 1910 que a casa nostra no ha nascut cap home. Som 9 dones i el meu pare. I un dia parlàvem amb la família, ja que els membres que hi havia hagut fins ara plegaven, doncs per què no es feia una llista només de dones, a més, perquè és un tema de gran reivindicació avui en dia, el paper de la dona. Així, vaig considerar que era un bon moment per fer possible la llista.

I li va costar gaire trobar dones que volguessin implicar-se?

Bé, el fet és que en un municipi tan petit, com que no vaig comptar amb els homes, ja descartava pràcticament la meitat de la població. És cert que al món polític encara costa trobar dones que vulguin implicar-s'hi, però tot i així no va ser un greu problema.

Ha sentit o patit en algun moment algun tipus de discriminació, o el seu equip, pel fet de ser exclusivament de dones?

La veritat és que no. En l'àmbit de la política, com també dins del món rural, on la dona sempre ha jugat un paper secundari, crec que ara ja s'espera que això canviï i que tot ho puguin compartir tant homes com dones. La dona al camp ara mateix moltes vegades ja té les mateixes funcions que l'home i tot es fa a parts iguales. Per tant, no puc dir que m'hagi sentit discriminada ni atacada.

I en l'àmbit comarcal, com que serà de les poques dones que formaran el Consell Comarcal?

Tampoc. No hi té res a veure el fet que siguis home o dona, sinó la implicació que té cadascú i les diverses visions que es poden tenir relacionades amb algun tema sense tenir en compte el gènere.

Com es repartiran les cartes?

Doncs jo tindré Alcaldia, Governació, Obres i Camins; Maria Carme Solà tindrà Sanitat, Ensenyament i Mancomunitat; Sara Malé serà la tinenta d'alcalde i portarà les regidores de Cultura i Joventut, i dels candidats d'ERC, Miquel Àngel Múrcia tindrà Esports, Seguretat i Prevenció i Marca Casabosch serà el responsable de Turisme i Medis Naturals. De totes maneres, aquesta és la nostra proposta, que s'ha d'aprovar avui per ple, i no sabem si el grup d'ERC hi estarà d'acord o no. Nosaltres entenem que en un municipi hem de governar units. Tampoc estic segura si els agradarà el repartiment de les carteres.

Quins són els principals projectes?

Doncs una mica, seguir en la mateixa línia que aquests darrers quatre anys. Som un ajuntament molt petit i sempre necessitem subvencions per poder fer projectes. Volem vetllar perquè els propietaris puguin explotar les seves terres o ampliar-les amb normalitat, i això costa molt, ja que s'apliquen normatives que no preveuen els municipis petits. Llavors, és una feina de picar pedra. Volem que els nostres veïns tinguin millores d'internet i xarxa de carreteres, ja que volem que la despoblació s'aturi i que els més joves no marxin del seu municipi. En pocs anys s'ha disminuït la població i cal que des de l'Ajuntament ajudem els nostres vilatans i així aturar la despoblació.