Una quarantena de peces fol-klòriques, sobretot gegants i bèsties, van participar ahir a Solsona en la Trobada de Gegants que organitza la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona amb una periodicitat biennal.
La trobada d'enguany, però, tenia un caràcter especial perquè la colla gegantera celebra el seu vintè aniversari. Per aquest motiu, i amb l'objectiu d'organitzar una trobada gegantera ben lluïda, es va convidar una quinzena de colles, que van traslladar a la capital del Solsonès les figures més representatives del territori català, com és el cas dels gegants de Vilanova, els famosos Gegants del Pi de Barcelona i les peces folklòriques de les festes de Reus, entre altres peces destacades. Així, els carrers del nucli antic solsoní presentaven una densitat de gegants i bèsties centenàries com poques vegades s'ha vist.
Tot i que divendres a la tarda ja van arribar els primers elements folklòrics juntament amb els membres de les respectives colles, el gruix dels participants a la Trobada de Gegants de Solsona van desplaçar-se a la ciutat ahir al matí. Tot i que la previsió inicial era organitzar una plantada de gegants a la plaça del Palau Episcopal i una altra plantada del bestiari a la plaça de l'Església, un funeral a la catedral de Solsona va fer que els organitzadors canviessin les primeres intencions i optessin per una única plantada a la plaça del Palau Episcopal de tots els elements folklòrics que participaven a la trobada.
A les 12 del migdia es va celebrar la baixada dels Gegants Bojos del Carnaval de Solsona. L'itinerari va començar al portal del Castell, i amb acompanyament musical, fins a la plaça Major, on van oferir una mostra dels seus respectius ballets. El Gegant Boig, la Geganta Boja, el Tòfol Nano, la Geganteta i el Mocós, a més d'altres elements del Carnaval solsoní, van acompanyar la resta de peces folklòriques convidades. En aquesta ocasió, la particularitat de la baixada va ser que els portadors de la família boja solsonina eren geganters forans.
Però el plat fort de la diada va ser a la tarda. A partir de 2/4 de 6, i amb unes temperatures encara molt elevades, va començar la cercavila pels carrers del nucli antic de Solsona de totes les colles participants; cadascuna amb la seva banda de música. Així, el característic so de les gralles ben aviat va omplir l'atmosfera dels carrers i places per on desfilava la comitiva festiva (curiosament, la gralla mai ha format part de la tradició musical del folklore de Solsona, tot i que és un dels instruments més característics de les festes populars al territori català).
Després de la cercavila, l'atenció es va traslladar a la plaça Major. Aquest indret, que tradicionalment acull els ballets del fol-klore de la festa major i el Carnaval de Solsona, fou l'escenari on cada peça participant a la trobada va executar el seu particular ballet.
La festa va acabar a la mateixa plaça amb una ballada conjunta de totes les peces al so del Bufi, l'himne del Carnaval solsoní.
Una festa per a tots
La Trobada de Gegants de Solsona va treure al carrer un públic familiar, amb una presència destacada dels més petits; una dada que assegura la continuïtat de les festes populars al nostre territori. Per als amants del folklore, a més a més, va ser una oportunitat especial per veure peces centenàries úniques que difícilment es poden trobar en una de les habituals trobada de gegants; i al mateix temps, la trobada de Solsona va posar en relleu la riquesa del folklore català.
