22 de juliol de 2019
22.07.2019

«En un municipi amb poca població totes les opinions dels veïns són necessàries»

Daniel Rovira lidera un govern repartit en cadascuna de les parròquies de Lladurs

21.07.2019 | 23:17
Daniel Rovira, alcalde de Lladurs

Des de fa 23 anys viu i treballa a Montpol, una de les parròquies del municipi. Viu amb la seva dona, que també treballa en el món agrícola, i la seva filla

Ha estat regidor i tinent d'alcalde a Lladurs durant 4 legislatures consecutives. També ha estat vicepresident del Consell Comarcal en l'època de Joan Serra a la presidència. Ha treballat sempre en l'àmbit de l'agricultura i la ramaderia i ara ha volgut fer el pas a ser l'alcalde del municipi.

Per què va decidir presentar-se ara com a alcaldable?

Feia molt temps que era a l'Ajuntament amb Joan Vilà d'alcalde, una persona amb qui havia treballat molt bé durant aquests anys. En la legislatura passada em va dir que volia fer un pas enrere però jo en aquells moments tenia molta feina i no podia. Però en les eleccions d'ara em va assegurar que tenia clar que volia deixar de ser alcalde. Quan m'ho van plantejar no ho tenia gens clar.

Però va fer el pas. I no és cansat, després de tants anys en política, ara ser alcalde?

La veritat és que hi vaig meditar molt. De fet, en l'anterior mandat em vaig plantejar deixar la política i donar pas a gent nova. El que passa és que a Lladurs som molt poca població i costa molt trobar gent nova. En ser un municipi tan petit, la persona que decideix passar a davant és qui s'emporta la major part de la feina. Ara, després d'un mes a l'alcaldia, veig que estic amb un equip amb ganes de treballar i, per tant, puc dir que estic molt content.

Com es combina la feina de pagès amb la d'alcalde?

Moltes vegades es fa difícil gestionar-ho perquè treballant amb bestiar no et pots permetre el luxe d'un dia deixar-los aparcats. Però tinc la sort que a casa meva tinc una explotació gran i hi treballa la meva dona i un treballador contractat. També intento tenir la màxima flexibilitat a l'Ajuntament, és a dir, intento no tenir un horari fix cada dia. El que passa és que quan hi ha processos d'ajudes i subvencions, llavors sí que he d'estar-hi present i costa més. Al final, però, veig que l'única solució que tinc per poder-ho gestionar tot és dedicar-hi moltes hores.

I com es va formar la seva candidatura?

Vam intentar que hi hagués un representant de cada parròquia: Marc Vila com a representant de la parròquia de Lladurs, un jove agricultor i ramader que ha iniciat una formatgeria fa poc temps; Carme Sunyé dels Torrents, que s'encarrega del restaurant Cap del Pla; per Montpol hi soc jo; a la Llena hi tenim Judit Costa, que té una finca en aquesta zona; i finalment, a la Timoneda hi tenim Modest Besora, un ramader i agricultor que treballa en aquesta zona i gestiona alguna altra finca a prop del municipi. És de Lladurs i ha estat implicat en tots els temes des de sempre. Coneix perfectament el territori. Així, la meva candidatura fa que estiguem molt dispersos però al mateix temps podem treballar en tot el municipi.

I des de la formació, com creuen que ho valoren els veïns?

Crec que no es té tant en compte el partit, sinó les persones. De fet, vam aconseguir els cinc regidors. Crec que som persones de molt diàleg que volem fer partícip de la gestió de l'Ajuntament tot el poble. En un municipi de 170 persones totes les opinions són importants. I això agrada.

I quines dificultats troben a l'Ajuntament per gestionar un municipi petit de població però gran en territori?

Lladurs és un municipi del Solsonès que està totalment disseminat. Tenim 128 quilòmetres quadrats de territori amb una població de 179 persones i sense nucli. Per arribar a tots els racons del municipi vol dir que hem de tenir una xarxa de carreteres molt extensa. Això és un gran problema. Som un ajuntament amb pocs recursos, i és clar, hem de gestionar molt bé l'economia que tenim. Això passa per fer una gestió que no permet grans obres, si no és que les administracions superiors s'hi impliquen.

Tot i així, malgrat les dificultats que comenta, quin és el seu principal projecte?

Volem trobar la solució perquè es reverteixi la situació de despoblament, tot i que ho viu la major part del món rural. Això implica fer moltes millores al municipi. Som ambiciosos i, tant en temes de telecomunicacions com de serveis bàsics, volem exigir a les administracions, ja que nosaltres sols no podem, que les polítiques territorials es duguin a la pràctica i es faci una inversió en el món rural per posar fi al problema. Això ha de ser així perquè la gent que vulgui viure en aquest àmbit pugui tenir les mateixes condicions que les persones que viuen a la ciutat, almenys les bàsiques, com servei d'aigua, servei elèctric i millors accessos de carreteres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook