Per potenciar la biodiversitat d'animals i plantes, els autors proposen fomentar les polítiques agrícoles que afavoreixin disminuir la mida de les parcel·les de cultiu i diversificar els cultius en el paisatge. «Un mosaic complex afavoreix la biodiversitat, a la vegada que es manté la superfície en producció i, a més, permet recuperar paisatges productius molt més resilients. Tot i això, mantenir dins del paisatge zones naturals i seminaturals complementa l'efecte del mosaic complex i és una mesura també útil per promoure la biodiversitat».

D'altra banda, l'estudi demostra que les decisions que es prenen a l'hora de gestionar els camps tenen una repercussió molt important sobre la biodiversitat. «Una part molt important de la variació en els nivells de biodiversitat que s'han observat durant l'estudi tenien molt a veure amb l'heterogeneïtat a nivell més local», puntualitza David Giralt, del CTFC. Per arribar a aquesta conclusió, l'equip de recerca ha coordinat un estudi a gran escala amb més de 30 laboratoris. Aquesta investigació s'ha dut a terme amb un enfocament empíric únic que ha cobert vuit regions d'Europa i el Canadà.

Lluís Brotons, membre de la unitat mixta Inforest (CTFC-CREAF), ha estat el coordinador de l'equip responsable de la zona situada als secans de la plana de Lleida. «Comparat amb les zones agrícoles d'altres parts del món, els camps de conreu a Catalunya són relativament petits i la varietat d'espècies conreades relativament baixa. Si volem afavorir la biodiversitat, és important evitar els grans monocultius i promoure la coexistència de diferents cultius en el paisatge», comenta Jordi Bosch (CREAF). Els paisatges catalans que han contribuït a l'estudi són justament els que responien millor a aquesta premissa: on hi havia camps més petits i variats és on s'observava més biodiversitat. Per això, segons Gerard Bota (CTFC), «cal tenir present que simplificar els paisatges agrícoles en aquesta zona de Catalu-nya tindria un impacte potencial molt més negatiu en ser zones amb una elevada biodiversitat singular i amb un gran nombre d'espècies amenaçades. Durant l'estudi s'han detectat espècies d'aranyes mai citades abans a Catalunya, per exemple». De fet, aquest estudi posa en valor les parcel·les petites de cultius. El seu efecte positiu en la biodiversitat agrícola es manté, fins i tot, en absència de vegetació seminatural entre parcel·les.