09 de agost de 2019
09.08.2019

Estudiants d'Arqueologia excavaran en jaciments del Solsonès i Berguedà

El Centre d'Estudis Lacetans treballarà en el jaciment de la Codina després de 10 anys d'aturada

08.08.2019 | 23:26

Estudiants d'Arqueologia i d'Història de les diferents universitats catalanes, com també estudiants d'Erasmus, participaran en les excavacions de diversos jaciments situats al Solsonès i al Berguedà. En total, 25 estudiants participaran en el projecte «Estratègies d'ocupació del territori del Solsonès i Bages durant la protohistòria i l'antiguitat», impulsat pel Centre d'Estudis Lacetans (CEL). Aquestes tasques s'iniciaran el 19 d'agost i s'allargaran fins al 6 de setembre.

Aquest projecte forma part dels de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia. En la campa-nya d'enguany s'excavaran els jaciments d'Anseresa i del Castell-vell a Olius, el de Sant Miquel de Sorba a Montmajor, i durant una setmana s'excavarà una part del sector medieval de la Codina a Pinell. En alguns d'ells ja s'han iniciat en edicions anteriors del projecte. Aquests són els casos del poblat ibèric d'Anseresa, el del Castellvell i el jaciment de Sant Miquel de Sorba.

Després d'anys sense excavar el jaciment de la Codina, on el Centre d'Estudis Lacetans ho havia fet entre els anys 1996 i 2006, enguany s'hi farà una intervenció preventiva en què se sanejarà la vegetació i s'excavarà el pati de la vil·la fortificada d'època medieval. Anteriorment, s'havia posat al descobert la fase d'ocupació medieval del jaciment, la més important, que s'estén entre els segles X-XI fins al segle XIV, una època on es basteix un castell al cim d'un esperó rocós, amb una vil·la fortament fortificada als seus peus, i una necròpoli situada fora muralles. Aquest jaciment, però, segons els investigadors, presenta altres fases d'ocupació, en què la més antiga correspon a un enter-rament del bronze final, entre els segles III-II aC, ja que «s'han pogut documentar restes d'un assentament especialitzat en la metal·lúrgia del ferro. A més, dins del període romà, també s'hi han documentat un gran nombre de material ceràmic, així com elements constructius reaprofitats durant la fase medieval».

Quant al poblat ibèric d'Anseresa, la campanya d'enguany se centrarà a continuar excavant el recinte d'hàbitat que ja va ser excavat el 2018. En aquesta darrera campanya es va investigar el nivell d'abandonament d'a-quest recinte, que se situa entorn del 400 aC, una data que també correspon al moment d'abandonament del poblat, tal com es va constatar en l'estudi del material ceràmic recuperat durant les excavacions de mossèn Serra i Vilaró els anys 20 del segle passat i que es troba en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Enguany també es començarà a excavar un recinte adjacent a aquest edifici i es continuarà obrint en extensió el jaciment buscant noves estructures.

Pel que fa al Castellvell, els treballs arqueològics se centraran en les mateixes zones que els últims anys: s'excavaran dos recintes d'hàbitat preibèrics i ibèrics al sector nord del jaciment, i s'excavarà el sector central, on s'han documentat recintes de la fase iberoromana. D'aquesta darrera fase, que pertany als segles II-I aC, «la campanya del 2018 va permetre identificar el que sembla ser un important conjunt constructiu relacionat amb un camp de sitges». Es tracta d'un gran edifici de planta quadrangular format per una anella de recintes petits perimetrals i un possible espai obert al mig, amb una possible cisterna de dimensions considerables.

Al jaciment de Sant Miquel de Sorba l'actuació d'aquest any també se centrarà en la part central del cim del turó, on es continuarà excavant una part de la cisterna més antiga del poblat. D'aquesta cisterna s'ha excavat gairebé dos terços de la seva extensió, en què s'han documentat una sèrie d'abocaments que amortitzaren la cisterna al final del segle V aC per construir-hi a sobre una bateria d'habitatges.

Durant l'excavació d'aquesta cisterna també s'han pogut documentar sitges iberomanes, que, segons els arqueòlegs, són dels segles II-I aC, «moment en què al cim del turó es construeix un camp de sitges sobre l'hàbitat ibèric, amb una cisterna de grans dimensions, mentre al vessant oest s'amplia la superfície del poblat amb la construcció d'una nova muralla».

També s'hi han documentat murs de l'última fase d'ocupació del poblat, segles I i II dC, que pertanyen a estructures d'un hàbitat marginal relacionat molt probablement amb la vil·la romana del pla d'Abella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades