El Solsonès és a la cua de les comarques amb renda familiar disponible per habitant de la Catalunya Central, amb 14.000 euros, 2.000 euros menys per persona que a la resta de comarques centrals. Aquestes dades es desprenen de l'Informe anual de l'economia catalana del 2018, que ha presentat el departament d'Economia recentment, i que es refereixen a l'any 2016.
La presidenta del Consell Comarcal, Sara Alarcón, considera que el problema de la comarca és la despoblació que ha comportat la manca d'oferta de serveis públics, una situació que es reflecteix en les xifres de renda familiar de la comarca. Per la seva banda, la portaveu de Junts per Catalunya a l'ens, Isabel Pérez, ho atribueix a la manca d'un teixit industrial i a la falta de polítiques adequades per capgirar la situació.
Alarcón destaca que «al Solsonès hi ha desigualtat territorial, i hem de lluitar contra corrent contra un dèficit d'infraestructures de serveis. Ens falten més serveis i oferta de treball de qualitat».
La presidenta comarcal apunta que la renda baixa causa inestabilitat a la comarca i aquest fet acaba comportant el despoblament a gran part del territori. Alarcón creu l'únic aspecte per tractar d'equilibrar la balança és que hi hagi una bona oferta de serveis i les infraestructures necessàries. I comenta que «davant tants inconvenients que han d'esquivar els habitants del Solsonès, almenys poden gaudir d'una bona qualitat de vida».
Alarcón explica que el desequilibri condueix al despoblament i que no hi ha capacitat suficient per respondre a totes les demandes que arriben del territori. Apunta que «és evident que, si saps que a un altre lloc la renda és més alta, acabes plantejant-te marxar a viure allà per cobrar més. A més, allà la vida serà més còmoda i no hauràs de desplaçar-te per anar a qualsevol lloc, com passa actualment al Solsonès», explica Alarcón.
La presidenta comarcal afirma que el problema actualment és que «no s'escolta ni s'entén el Solsonès, però això no impedeix que vulguem tenir una vida digna», i continua dient que «és una necessitat que es faci una planificació estratègica externa per combatre el que està succeint. Si no es fa, d'aquí a uns anys no existirà el Solsonès», conclou Alarcón.
Per a Isabel Pérez, les xifres reflecteixen i posen en evidència la falta de polítiques actives que afavoreixin que la gent es quedi al territori. Afirma que «les polítiques que s'estan fent no són les que fan falta. Hem d'aconseguir que vinguin empreses, així tindrem més feina i salaris més alts. D'aquesta manera, la gent no marxarà». I afegeix que «per a això ens fa falta sòl industrial, hem d'aconseguir-ne més. Cal moure's per fer atractiva la comarca i intentar que vingui la indústria». Pérez argumenta que el Solsonès no ofereix prou oportunitats ni atractius per crear negocis grans, que són els que més estabilitat proporcionen als territoris.
