«El meu objectiu és transmetre allò que he rebut a la generació següent»

Quin és l'objectiu d'aquesta exposició?

M'agradaria demostrar que la fotografia és un suport molt dèbil que es fa malbé amb el temps. Ja no amb la incúria de la gent que no valora el que té a casa, sinó que el mateix material es fa malbé. La millor manera de transmetre'l és copiar tants cops com es pugui, si la copiem 10 vegades és més fàcil que a la següent generació li arribi aquesta imatge, si s'arxiva i es guarda, s'acabarà fent malbé. El meu objectiu és transmetre allò que he rebut a la generació següent .

Quina és la millor manera de transmetre les fotos a una generació tan digitalitzada com la d'ara?

Jo ho guardo tot digitalment, amb còpia de seguretat, amb dos discos durs, etc. És difícil, però és la millor manera de fer còpies. El paper també és important. En aquest cas, si acabem fent un bon catàleg, com més exemplars compri la gent més vegades estaran copiades aquelles imatges i més fàcil serà que es transmetin.

Quants anys fa que treballa en la recuperació d'imatges?

Jo vaig començar a col·leccionar postals als 8 anys i en tinc 59. Però de manera seriosa deu fer 37 o 38 anys. La meva àvia, la meva besàvia... sempre m'han ensenyat a atresorar, acaronar i ensenyar les fotos. Aquest canvi generacional a mi m'ha funcionat. En altra gent les fotos van a parar al mercat dels Encants, cosa que no entenc. Llavors vaig decidir estudiar història per contextualitzar més bé aquestes fotos.

I quan temps fa que treballa en aquesta exposició?

Un any i mig ben bo. Tinc la sort d'haver-me jubilat ara farà un any i tenir més temps per preparar l'exposició.

Li ha costat molt trobar tota la informació i les fotografies?

A part de dedicar-me a recollir les fotos de famílies que sempre m'han tingut les portes obertes, abans jo podia anar a les cases i retratar les fotografies. Avui en dia això no és possible. Un investigador jove que comencés com jo vaig començar no ho podria fer, perquè no es pot retenir a la memòria totes les fotos que jo he vist a la vida, si no hagués pogut copiar-les i ara agafar la maleta de diapositives i digitalitzar-les... jo ja ni recordava el que tenia. Tenia una taula portable que me l'emportava als arxius i treballava tranquil·lament, ara no es pot fer això.

Hi ha fotografies que ja tingués vostè i que no hagués d'anar a buscar a les cases?

Al llarg dels anys he comprat moltes fotos al mercat dels Encants. Per exemple en vaig trobar una fa molts anys que em va costar molts diners i que després, demanant-ho a la gent de Solsona, em vaig assabentar que una de les persones que hi apareixien era un rebesavi meu abans de casar-se. D'anècdotes d'aquestes en tinc unes quantes.

Creu que Solsona ha canviat molt amb el pas del temps?

Igual que es perden els suports de la fotografia, els edificis i les pedres també despareixen i els espais naturals es perden. En les fotografies veiem coses que els nostres avantpassats havien tingut durant centenars d'anys i ara està massa construït, o cases que només han conservat la façana, ja que els interiors han quedat fets malbé. Les noves generacions no conservem bé el que ens han llegat els avantpassats.