Antoni Màrquez (1959), alcalde d'Olius pel grup d'Independents, va estrenar dijous el seu nou càrrec de president del Consell d'Alcaldes del Solsonès que fins ara sempre havia recaigut en la presidència del Consell Comarcal en l'últim ple de l'entitat.

Com valora el fet de convertir-se en el primer batlle president del Consell d'Alcaldes?

Que el president de l'entitat fos un alcalde era una reivindicació que hi havia sobre la taula ja que que fins ara no era així. Estic satisfet perquè al final la proposta s'ha consolidat.

Quins objectius es proposa com a president?

Intentar portar el Consell d'una manera raonada i intentar cohesionar una mica tots els alcaldes, que en la darrera legislatura no va ser així. Com que no és una entitat vinculant, els alcaldes en perden interès.

Fins a quin punt influencien els partits en el Consell d'Alcaldes?

Jo, com que no formo part de cap partit, m'ho miro des d'un punt de vista més escèptic. Teòricament no hi hauria d'haver influència dels partits. Sí que hi ha una mica de tibantor entre ells, però no es nota gaire. Penso que tots els alcaldes de la comarca tenen una manera semblant d'enfocar els problemes del municipi i, salvant el tema dels partits, tots van a l'una.

Abans de presentar-se com a independent, a quin partit representava?

Havia estat president de Convergència al Solsonès.

I per què va decidir abandonar la formació?

El sistema de funcionament piramidal de tots els partits i la manera que hi ha de poder escalar posicions a base de trepitjar altres persones no m'agrada. Vaig decidir que preferia anar per lliure, buscar gent que no tingués res a veure amb els partits i estic molt satisfet amb aquesta decisió.

Quins són els seus trets diferencials com a alcalde?

Intento ser el més proper possible però sense deixar de ser exigent. Tothom ha d'entendre que hi ha uns deures i que la gent ha de ser responsable. El que compleix se l'ha de felicitar, i el que no compleix se l'ha de tenir una mica sota control.

Quines dificultats té ser alcalde d'un municipi extens i disseminat com la majoria dels del Solsonès?

La més gran és el problema financer. No tenim una capacitat de recaptació tan gran com altres municipis que viuen del turisme o que només amb l'IBI ja reben molt finançament. A més estem castigats pel famós «cafè per a tots», que resulta que els que vam fer bé els deures estem igual de castigats que els que els van fer malament, i això em sembla demencial.

A què es refereix amb «cafè per a tots»?

Parlo de la llei ARSAL que es va aprovar per evitar els dèficits enormes de moltes ciutats de l'Estat. Això va provocar que els municipis que tenim uns diners al banc aconseguits a base de fer una bona gestió financera durant anys, ara no podem tocar-los i disposem únicament del finançament del pressupost ordinari. Així estem des de fa 8 o 9 anys.

En l'àmbit comarcal, quins aspectes creu que s'han de potenciar?

Al Solsonès s'ha de diferenciar Solsona, que ja és autosuficient, de la resta de municipis. A part d'Olius i Sant Llorenç de Morunys, els altres pobles són enormes, tenen una manca de telecomunicacions, camins i altres aspectes. Jo disposaria d'un pressupost anual concret per poder atendre les necessitats d'aquests petits municipis. Si no resolem aquest tema, estarem sempre al tercer món del finançament municipal.

A Olius, el seu govern ha reduït l'IBI el 50% als habitatges que utilitzin sistemes d'energia solar. Quin és l'objectiu?

És un descompte per incentivar projectes d'aquest tipus per lluitar contra el canvi climàtic.