Un grup de científics de la Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Navarra, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) analitza com l'abandonament de pastures al Pirineu té conseqüències sobre el canvi climàtic i els beneficis que aquestes aporten al medi ambient.
En aquesta zona, el bosc avança una mitjana de 9.000 hectàrees anuals i això, tal com va explicar Mercedes Ibáñez, de la UdL, té efectes sobre l'ecosistema, especialment en la diversitat d'espècies herbàcies i l'intercanvi de gasos. «Aquest canvi de pastura a bosc suposa una disminució de la diversitat vegetal, una homogeneïtzació de les espècies i altres conseqüències, com, per exemple, un augment del risc d'incendi», va afirmar Ibáñez. Cada any s'abandonen unes 9.000 hectàrees de pastures al Pirineu i això fa que el bosc vagi avançant.
Des de fa tres anys, un grup de científics catalans estudia com l'abandonament de pastures té efectes sobre el canvi climàtic, i no només això, sinó també com el canvi climàtic, combinat amb el canvi d'usos del sòl, té conseqüències en la regulació dels gasos d'efecte hivernacle.
El treball indica com l'abandonament de les pastures al Pirineu provoca una disminució de les espècies vegetals i un increment del combustible no gestionat, que, segons els científics, provoca un augment del risc d'incendi forestal i un increment de la seva freqüència i extensió.
L'investigador de la UdL Pere Gelabert destaca que la més afectada de les tres comunitats autònomes que conflueixen amb el Pirineu és l'Aragó, ja que és la que menys activitat turística genera i, per tant, els pagesos no reben tants beneficis que podrien destinar als seus ramats.
El grup de científics es van reunir aquests dies fins ahir al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, per posar en comú totes les dades recopilades durant aquest temps i extreure'n conclusions per tal de fer una gestió més òptima dels usos del sòl. En aquest sentit, veuen necessari potenciar polítiques que afavoreixin que els camps no s'abandonin i que els ramaders puguin viure del seu negoci sense problemes.
De fet, part de les conclusions d'aquest treball s'estan posant en pràctica al terreny en una finca del Montseny, on s'estan duent a terme cremes controlades i recuperació de pastures amb un ramat d'ovelles.
