La segona edició del Premi Solsonès, que atorga el Consell Comarcal i es va entregar divendres passat al vespre a la sala gòtica del Palau Llobera, va ser un reconeixement al compromís i la constància dels tres guardonats però també a les tres entitats de les quals formen part i que enguany celebren els seus respectius aniversaris.

Pepito Muxí, l'únic membre en actiu de la ja centenària Orfeó Nova Solsona des de la seva refundació, l'any 1960; Eva Jaray, l'única membre en actiu de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona des de la seva fundació, ara fa vint-i-cinc anys, i Manel Ariza, mestre recentment jubilat de l'escola rural de Freixenet i també l'únic mestre que forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) del Solsonès des dels seus inicis, fa trenta anys.

Pel format del guardó (on hi ha tres candidats preseleccionats pel Consell Cultural Francesc Ribalta que es posen a votació popular) Ariza va ser el guanyador del Premi Solsonès; tot i que, com va explicar el presentador de l'acte, «el fet d'arribar fins aquí ja és un reconeixement per a tots tres».

Vetllada nadalenca

Dins un pati gòtic amb un ambient típicament nadalenc, la vetllada de divendres passat va aplegar, a més a més dels tres guardonats, els seus familiars, amics i autoritats locals i comarcals, com l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, i la presidenta del Consell Comarcal, Sara Alarcón, entre d'altres.

L'acte va durar prop d'una hora i en el transcurs del qual es va projectar un audiovisual. Persones properes a Muxí, Jaray i Ariza i membres de l'Orfeó Nova Solsona, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i la ZER van explicar anècdotes dels protagonistes de la nit que van retratar-los. Així, de Pepito Muxí van explicar el seu caràcter afable i alegre, «els seus estirabots als assajos, que sempre se li permeten», com va dir un cantaire, i la inestimable vàlua que suposa la seva memòria per a la història de l'orfeó.

D'Eva Jaray, els seus companys en van destacar la seva feina a l'ombra com a presidenta de la cobla, la seva entrega en els moments difícils i el seu riure contagiós.

Pel que fa a Manel Ariza, els mestres col·legues van explicar la seva capacitat per ensenyar, fins i tot elaborant material docent propi, i la llarga relació amb la ZER del conegut com Manel de Freixinet.