Francisco Aguayo és un estudiant de 27 anys que viu a Solsona des de l'octubre, quan hi va arribar per cursar un màster en recursos naturals. Tres setmanes després, al seu país, Xile, va esclatar un conflicte als carrers i va decidir parlar-ne a Solsona.

Com viu la situació per la qual passa Xile des de la distància?

Em va impactar molt quan vaig veure les notícies. A més, sobretot al principi, em vaig sentir molt frustrat per la repressió que hi havia als carrers per on jo passejava habitualment. Crec que s'hi han violat els drets humans. Des d'aquí ho hem passat malament, perquè realment no sabíem si el que deia l'Estat xilè era el que estava passant de veritat.

Quines creu que han estat les conseqüències del conflicte a Xile?

Crec que Xile s'ha despertat després de molts anys de silenci. Allà està tot capitalitzat i això causa un greu impacte sobre el funcionament del país. Des del meu àmbit d'estudi, he pogut observar com hi ha molts materials de gran valor, com el coure, que s'han explotat a nivells extrems. Ara demanem una nova constitució i ja s'ha signat un preacord per aconseguir-la, però això no ens ha deixat contents, la classe política està massa legitimada i la gent demana justícia per les violacions als drets humans. No pot ser que hi hagi hagut violacions o persones amb ulls mutilats. Des d'aquí tenim tranquil·litat perquè la situació s'ha estabilitzat. Ara és el moment en què volem parlar i intentar arreglar les coses.

Creu que els mitjans de comunicació de Catalunya s'han fet ressò de la situació a Xile?

Als mitjans no sempre s'ha donat una informació gaire extensa. Han arribat algunes coses de manera puntual, no tot el que ha passat. Aquí sovint no es coneix prou bé tot el que passa als països d'Amèrica del Sud, que tenen punts en comú amb el que ha passat i passa a Xile.

Què fa des de Catalunya per donar a conèixer la situació del seu país?

He intentat aportar el meu granet de sorra donant informació sobre el que passa a Xile a tothom, ja que cal conèixer el país i la seva constitució actual per entendre la problemàtica. Vaig fer una xerrada a Solsona, el mes passat, i unes 30 persones em van escoltar. A Xile els meus compatriotes ja comencen a dialogar, i crec que a Solsona havia de prendre'ls el relleu. A Xile sempre he format part de moviments estudiantils, i ara, com que soc lluny i vaig veure la situació de gent amb ganes de dialogar, això també em va animar a mi a parlar-ne.

Com és la seva vida a Solsona?

És molt tranquil·la i molt diferent de la vida a les grans ciutats, sobretot de Santiago de Xile, la meva ciutat natal. La gent és molt amable i m'han rebut molt bé, és una vida molt diferent. Em recorda el sud de Xile, concretament la zona de la serralada dels Andes. Per a mi, ha estat una gran manera d'adaptar-me a Solsona viure amb un xilè que treballa i estudia al mateix centre on estudio. Ha estat tot molt grat i la ciutat m'ha aportat una experiència que difícilment oblidaré.