Com li van anunciar la nominació?

Em van trucar per telèfon i em van dir que havien decidit que fossin 3 entitats que aquest any feien anys, i que havia tocata la cobla, que era una de les seleccionades. Quan em van trucar, vaig proposar a tota la banda si algú volia ser la cara visible, ja que és un projecte de tots. Llavors com a representació de l'associació jo era la més antiga i la que més els quadrava. En soc la presidenta des del 2014.

Tot i així, hem vist que els seus companys la defineixen com «la presidenta a l'ombra».

Sí, no m'agrada gaire tirar endavant. Fem totes les coses entre tots, jo soc la presidenta per posar algun nom, però a l'hora de decidir les coses ho fem entre tots i ho decidim entre tots.

Quan va començar a interessar-se per la música?

No me'n recordo exactament, però per quan feia tercer o quart de primària. Vaig començar a fer classes a l'Escola de Música Municipal de Solsona. Primer vaig tocar el piano, i com a segon instrument vaig triar l'acordió, i després quan era als cursos més alts ens van oferir crear una cobla.

Per què entre els instruments de cobla va decidir tocar el fiscorn?

Vaig demanar quin era l'instrument més fàcil de fer sonar, ja que jo venia d'instruments de corda. Em van proposar el flabiol i el trombó. El flabiol és una flauta, que mai l'he sabut tocar, i em vaig decantar pel trombó. Del trombó vaig passar al fiscorn.

Va seguir la formació musical després de l'Escola de Música?

No, em vaig quedar aquí, tinc el grau mitjà. Sí que vaig passar els exàmens de pas de grau de Cervera i Lleida. Entre la carrera i la feina no tenia més temps. Vaig estudiar Biologia i Medicina, actualment treballo en un laboratori de biòloga.

Què la va motivar a entrar a formar part de la cobla?

Bàsicament va ser la promoció que es va fer des de l'escola, ens van triar els que érem als cursos més alts i ens van proposar crear una cobla cap a l'any 1992. L'escola va fer un conveni amb la Cobla de Bellpuig, que és un referent per a nosaltres, ells ens venien a ensenyar els instruments i nosaltres apreníem a tocar.

Alguna sortida que recordi d'una manera especial?

A Berlín. Vam anar al Casal Català de Berlín a través del contacte de la Bibets, una solsonina que estava treballant allà i formava part de la casa catalana. Vam fer un concert de cobla en una esglesieta petita, i després vam tocar sardanes mentre els catalans que vivien a Berlín les ballaven.

Moltes vegades la cobla es relaciona només amb la formació musical que toca sardanes. A Solsona, des de petits també es veu la formació durant els balls de gegants. La cobla, què més vol fer?

Ara fem moltes coses. Fem concerts de música tradicional o fusions amb algun grup, per exemple les Obeses i la Cobla de Berga. Les cobles intentem fer coses més modernes i obertes a tots els públics, perquè sí que sempre s'han associat les cobles amb les sardanes i música per a gent gran. Cada cop hi ha més formacions que incorporen una tenora o un tible, per exemple.

Creu que s'ha introduït de manera reeixida la música de cobla dins el panorama musical actual?

Encara costa molt. A Solsona la cobla està molt arrelada, ja que tot el que fem ho fem aquí. Per exemple, vam fer una actuació amb el Jove Ballet Solsoní i la vam fer explícitament per a Solsona, no vam vendre-ho a fora.

Com creu que es pot incentivar?

Potser fent més col·laboracions amb grups com les Absentes, que portin un altre ambient i puguis fer concerts per a altres públics. Crec que hi ha voluntat per part dels nous grups.

I en lloc de sardanitzar la música moderna, modernitzar les sardanes?

Això també s'hauria de fer. A mi el que m'agrada més són aquestes col·laboracions, portar un piano i fer una obra que no sigui una sardana típica. Però no hi ha gaire gent que n'escrigui i és difícil.

A part del Ballet Solsoní també han aprofitat sinergies amb altres entitats o personalitats com els geganters, la cantant Teresa Subirà i el violoncel·lista Gerard Flotats. La cobla actua també com a entitat cultural més enllà de formació musi- cal?

Sí, intentem fer altres activitats a part de les sardanes. Ja sigui per fer-te conèixer o per tenir planter i que la gent vulgui unir-s'hi. Normalment fem recanvi amb els dotze que som, quan en falta un en busquem un altre, l'any passat es va incorporar un trompeta. Quan vam fer 10 anys vam fer uns cursets de cobla a l'escola de música per donar a conèixer els instruments, i d'allà sí que en van sortir cinc o sis músics. Acostumen a ser instruments que no criden gaire l'atenció i has de fer un esforç per vendre'ls. No hem tornat a fer-ho perquè porta molta feina i tots tenim una professió externa a la cobla que moltes vegades no està relacionada amb la música.

Què significa per a vostè formar part de la cobla?

Per a mi és un hobby. M'ho passo bé.

Per què toca?

Perquè gaudeixo tocant i això ja és molt important per a mi. Ara mateix no m'imagino la vida sense tocar. M'agradaria poder improvisar, però mai no n'he sabut. Seria una satisfacció personal, però soc tímida i em falta aquest sisè sentit. Cantar i els dictats tampoc han estat mai el meu fort.