L'equip de restauradors del projecte Gegants Immortals ja ha conclòs la restauració de les tres primeres estàtues-menhirs del Solsonès amb descobriments inesperats pel que fa a les seves decoracions. Aquestes estan datades del neolític final- calcolític i estaven molt degradades per totes les capes biològiques ja que les pedres es trobaven a la intempèrie, fet que ha complicat el procés als professionals.

«La primera part de la restauració dels menhirs han estat els estudis, d'on s'han extret i analitzat mostres de la colonització biològica i de la pedra. Un cop fet l'estudi s'ha fet una neteja mecànica traient la pols. A més, s'han fet proves per veure quin era el millor mètode per netejar-les i, finalment, s'ha eliminat la colonització biològica. A continuació, s'ha dut a terme la consolidació que està formada per diferents facetes. Quan el menhir està sencer, com en el Roc de la Mare de Déu, hem injectat morters, una mescla de calç i sorra, que han estabilitzat la peça. En el cas que la peça està fragmentada, com l'Estela de la Costa dels Garrics del Caballol, hem separat els trossos i els hem cosit», va explicar ahir el restaurador Aleix Barberà.

El Roc de la Mare de Déu és la peça més gran amb un pes d'entre 5 i 6 tones. A la peça es poden veure decoracions similars a les del menhir de Seró, imitacions de teixit. Per tant, podria tractar-se d'una estàtua-menhir amb formes antropomòrfiques. Durant anys el vestigi s'ha utilitzat d'altar a la Capella de Sant Gabriel (Riner i ha sigut protagonista de creences populars com «curar el mal de cap si el poses sota el forat de l'altar».

Les altres dues peces es van trobar en necròpolis neolítiques dins del context arqueològic. A l'Estela de la Costa dels Garrics del Caballol s'hi han descobert decoracions que no s'esperaven. Tot i així, en general el procés ha servit per «constatar i comprovar el que ja sabíem, ara toca estudiar-los per poder aportar noves dades» apunta Lídia Fàbregas, directora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Les peces van ser traslladades a la Casa Gran del Miracle el 2018. Tot i així, no es van contractar els especialistes i es va començar la restauració fins l'octubre del 2019.El projecte s'ha finançat a través del Departament de Cultura, una línia d'ajuts a càrrec del Servei d'Arqueologia i Paleontologia i una altra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, i la Diputació de Lleida. El Consell Comarcal del Solsonès s'ha encarregat de les subvencions i la contractació dels treballs. L'administració està pendent del nou finançament per restaurar les tres estàtues-menhirs que manquen durant aquest 2020.

El Solsonès és una de les zones de Catalunya amb més monuments megalítics identificats. Serra i Vilaró va ser el primer director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i un arqueòleg amb gran prestigi arreu de Catalunyam motiu pel qual aquest dissabte es celebra un acte d'homenatge a Solsona pels 50 anys de la seva mort. Durant la seva trajectòria va localitzar 160 d'aquests monuments entre l'Alt Urgell, el Bages. D'altra banda, no es desestima que amb el pas dels anys se'n acabin descobrint més.

Un futur incert

El futur de les estàtues-menhirs és dubtós. És per això que es vol crear una taula de diàleg amb agents del territori per decidir de quina forma hi retornaran. «Està clar que com que formaven part del territori hi han de tornar però hem de valorar si en forma original o en còpia» valora Fàbregas. En aquesta taula hi participaran els tècnics, que són els que més coneixen l'estat de conservació de les estàtues i es recolliran totes les opinions del territori ja que alguns dels monuments han obtingut altres funcions. De moment s'han fet dues jornades amb el Postgrau de Natura i Espiritualitat de la Universitat de Girona i la Casa d'Espiritualitat del Miracle.