A Solsona tampoc es permetia portar vestits brodats, que eren un tipus d'ornamentació que podia ser luxosa i cara. Tot i això, hi havia gent que es feia els vestits a casa, cosa que fins fa no gaire encara passava, i llavors podia haver-hi brodats amb fils de menor qualitat, però aquests també es prohibien. A més, les ordenances de Solsona també prohibien imatges d'ocells en els brodats dels vestits, un altre fet únic a Catalunya. Aymerich explica que ella creu que si ho van prohibir expressament és perquè hi havia gent que en portava i la imatge dels ocells se solia associar a la imatge del món de la cort.

El segle XIV va ser un temps de canvis i també de crisi a Catalunya per episodis com la pesta negra i la guerra dels Cent Anys, però entre aquests conflictes hi va haver també un desenvolupament del comerç, una de les principals raons del sorgiment d'un concepte que actualment tenim molt present, la moda. Tot i això, en aquella època no tenia el significat que té ara, més associat a una tendència, sinó que feia referència a una sèrie de canvis molt significatius en les formes dels vestits, tant d'homes com de dones, i en l'acceleració de la freqüència d'aquests canvis.

La influència del comerç va provocar un augment en el luxe de la indumentària pels bons teixits que arribaven de ciutats com Venècia o Lucca, entre d'altres. Les autoritats civils i eclesiàstiques no podien permetre que la vestimenta de la gent de classe baixa es pogués arribar a comparar amb la de les persones que eren al poder, i d'aquí va sorgir la importància de les lleis sumptuàries, una sèrie de normatives relacionades amb la indumentària.

Els líders civils i l'Església tenien tres motius per desenvolupar aquestes ordinacions. Des del punt de vista econòmic es prohibia el luxe en els vestits perquè es considerava que gastar-se diners en la roba anava en contra d'una economia productiva, ja que es creia que valia més la pena invertir en rendes, en negocis, en comerç i no pas en els vestits i, per tant, era vist com malgastar els diners. També es perseguia el luxe en la roba des del punt de vista social, ja que s'utilitzava la indumentària per identificar de quin estament era cada persona i, per tant, un mercader no podia vestir com un noble per molts diners que tingués. Pel que fa a la religió, l'Església considerava que si una dona es maquillava o portava una faldilla molt ampla estava intentant esmenar la cara o el cos que Déu li havia donat, i això ho consideraven un pecat d'orgull a Déu, fet que castigaven amb penes severíssimes d'infern o de perdició d'ànima.

A Catalunya les lleis sumptuàries de referència i les primeres que es van fer al segle XIV van ser les de Barcelona, que es van publicar el 1331, tot i que entre el 1345 i el 1376 es van anar actualitzant i cada cop es van anar fent més restrictives, sobretot per a les dones, fins al punt de tenir prohibit portar vestits de ratlles, de quadres o pintats fins i tot dins de casa seva. A la resta del territori català també hi havia lleis sumptuàries pròpies d'altres viles més petites, com és el cas de Solsona, Berga i Cervera. Totes elles parlen, però sense insistir-hi tant com les de Barcelona, de la prohibició de l'ús d'or, d'argent i altres metalls preciosos.