El gremi dels músics i de l'espectacle és un dels que ha rebut més fort la patacada de parar-ho tot. N'hi ha que s'ho prenen de la millor manera, com el cantant solsoní Marc Anglarill. És l'alegria de bodes i festes majors i, aquests dies excepcionals, la comparteix a través del seu canal d'Instagram @marcanglarill
Cada dia a les 6 de la tarda s'asseu a casa seva i es posa a cantar davant del telèfon mòbil el repertori que li demanen. L'esperen desenes de persones des del primer moment, en coneix moltes. «Família!», els diu. Més d'un dia ha superat les 300 persones a la vegada.
Per seguir-lo només cal tenir un aparell amb connexió a Internet i Instagram. Llavors ell apareix puntual, amb el seu somriure natural i comença a cantar ranxeres, Rick Astley, Manolo Escobar, Miki Núñez o el que faci falta. Connecta amb l'essència d'aquella orquestra de festa major que va pels pobles.
N'hi ha que es col·loquen l'aparell a tot volum i converteixen el menjador de casa en un envelat. Es filmen i li fan arribar en agraïment. D'altres el segueixen amb els auriculars mentre li van enviant cors virtuals multicolors i floretes de tota mena. «Vinga, tots i totes, a ballar!», anima.
«Per a la gent que passeu moments difícils, que sigueu feliços!», diu mentre posa la base musical d'una cúmbia i mou la cintura. Ho fa en la intimitat de la xarxa, aturant si cal per fer un got d'aigua. Són actuacions que s'han de caçar al moment, després no es poden recuperar.
«Carallot!», diu a l'ordinador quan no creu.
El segueix molta gent del Solsonès, i en la conversa paral·lela que es desencadena durant les seves actuacions apareixen tot de bromes internes de les comparses del Carnaval de Solsona, una festa que cada any viu amb intensitat
Festa Major de Gósol
En el programa d'aquest any de la Festa Major de Gósol sortia dibuixat el Citroën Dyane groc amb el qual va a animar el cercatasques. Les seves actuacions s'han convertit en part de la festa, i a través d'Instagram li demanen que canti cançons d'estiu.
Té només 24 anys, però als 17 va publicar el disc El primer ball i va aparèixer als Matins a TV3 cantant Tom Jones. La seva agenda és, des de llavors, atapeïda. En els seus concerts a Internet de tant en tant rememora les actuacions més celebrades, compartint vídeos i fotografies amb l'audiència virtual.
A vegades canta a cappella, d'altres s'atreveix amb cançons que sonen per primera vegada. Salta sense vertigen de Queen al Saca el güisqui, Cheli passant per sardanes patriòtiques com La puntaire. També recorda els músics de la zona com Julio Madrid. Se li nota que sap espavilar-se on sigui. Ha actuat en càmpings, hotels, escoles de ball, bufets lliures, micropobles, lliuraments de premis, pavellons i campionats de parxís.
Aquests dies continua servint el seu públic, ara confinat. «Pots fer un pasdoble per a la meva sogra?», li demanen. «Petons d'Olius!» o «Ets el nou Miquel Montoro!», escriuen. Ell respon agraït i, sense deixar de mirar-los els ulls, els canta una altra cançó.
