04 de juny de 2020
04.06.2020
Regió7

Un estudi apunta a les tòfones per donar vida als camps abandonats dels Pirineus

Un equip d'investigadors del CTFC i la Universitat de Lleida aposten per l'ús d'aquestes pastures per recuperar la producció silvestre del fong

04.06.2020 | 16:50
Visita del CTFC a una plantació de tòfones

Convertir pastures abandonades en plantacions de tòfones pot ser una estratègia per recuperar la producció de tòfona silvestre. Així ho conclou un estudi realitzat per un equip investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona i la Universitat de Lleida (UdL).

La producció de tòfones silvestres, és a dir, situades en entorns forestals, ha disminuït en els últims 100 anys, fet que ha impulsat l'establiment de plantacions en diferents regions de clima mediterrani del món. Davant l'èxit d'aquestes plantacions, recentment s'ha despertat l'interès per cultivar aquest fong comestible en pastures abandonades o antics camps agrícoles situats dins el bosc.

Tot i així, una de les principals preocupacions és que el bosc pot actuar com a font d'altres fongs associats a espècies arbòries mediterrànies (els anomenats fongs ectomicorízics) que podrien desplaçar la tòfona i per tant, perjudicar-ne la producció.

Partint d'aquesta premissa, l'equip d'investigadors ha realitzat la investigació en una plantació d'alzines de 5 anys d'edat, establerta en una pastura abandonada envoltada d'un bosc d'alzines al Prepirineu. En aquesta, han estudiat els efectes de la distància entre l'arbre hoste i el bosc circumdant en el desenvolupament de la tòfona i en la comunitat de fongs associats a les arrels.

Afavorint la planta, afavorim la tòfona

Els resultats indiquen que, tot i que la proximitat de bosc influeix en la comunitat fúngica associada als arbres plantats, això no té perquè limitar el creixement de la tòfona. A més, també evidencien que l'abundància de tòfona està relacionada amb el creixement de l'arbre que l'allotja. Tal i com expliquen des de l'equip investigador del CTFC i de la UdL, i autors de l'article, "si aconseguim que l'arbre creixi suficientment, la tòfona negra es fa forta", pel que suggereixen que seria recomanable millorar les pràctiques de gestió en aquesta direcció.

No obstant això, Daniel Oliach, integrant de l'equip, també alerta de la necessitat de noves investigacions que aportin dades de la viabilitat de realitzar plantacions de tòfones en un entorn forestal a llarg termini. Aquestes haurien d'anar dirigides a conèixer millor el desenvolupament de les tòfones en aquestes condicions, així com la quantitat de producció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook