La presidenta del Consell Comarcal del Solsonès diu que no pot pagar els increments que demanen els treballadors del Centre Sanitari

Alarcón considera que l'enduriment en les pretensions laborals dels treballadors del Centre Sanitari han coincidit en el moment en què els treballadors de la sanitat poden explicar, especialment al Solsonès, que han tingut èxit en l'atenció per la pandèmia. "Entre totes i tots hem fet possible que el Solsonès tingui una situació envejable, i no s'hi val ara a fer determinats xantatges aprofitant la situació de pandèmia", ha afegit la presidenta comarcal.

En la carta, Alarcón explica que dijous van tenir una reunió amb els representants dels treballadors i diu que "hi vam anar amb l'esperança posada en un possible acord, ja que uns dies abans havíem posat damunt la taula una proposta, al meu entendre, prou correcta com per ser acceptada, doncs incloïa una part dels increments que es demanaven". I afegiex que " en aquests moments, el Centre Sanitari no pot pagar el màxim dels increments que el comitè demana, primer perquè no entra al pressupost, segon perquè tampoc en tenim l'ingrés, i tercer, perquè no podem contraure un deute, ara que per fi hem aconseguit tancar els comptes amb un positiu modest, però al capdavall, un positiu".

La presidenta del Consell entèn que la decisió per part dels representants dels treballadors de no acceptar la proposta de la direcció del centre estava presa abans de la reunió, i surt al pas dels qui l'acusen de tenir el personal sanitari pritjor pagat de Catalunya tot reptant els treballadors "a fer públiques les nòmines", que insinua en la seva carta que no es corresponen a sous baixos.

La Carta de la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès

Apreciades veïnes i veïns,

Em plau adreçar-me a totes i tots vosaltres de manera oberta en aquesta carta, en un intent d'apartar la informació de tant soroll i confusió. Escric amb la voluntat de parlar clar i explicar a tothom el que passa, en tant que és part, també, de la meva responsabilitat i el meu compromís.

Pel qui no conegui massa de fons el problema, li diré, que es tracta d'un diàleg entre empresa (Centre Sanitari del Solsonès) i comitè (Comitè d'Empresa del Centre Sanitari), per tal d'arribar a un acord sobre els increments de sou, és a dir, els percentatges de més que es poden, o no, assumir per part de l'empresa. Només passa això.

Per això, vam realitzar una reunió ahir, ambdues parts. I hi vaig, i hi vam anar, amb l'esperança posada en un possible acord, ja que uns dies abans havíem posat damunt la taula una proposta, al meu entendre, prou correcta com per ser acceptada, doncs incloïa una part dels increments que es demanaven. No en la seva totalitat, és cert, però és que no es pot. En aquests moments, el Centre Sanitari no pot pagar el màxim dels increments que el comitè demana, primer perquè no entra al pressupost, segon perquè tampoc en tenim l'ingrés, i tercer, perquè no podem contraure un deute, ara que per fi hem aconseguit tancar els comptes amb un positiu modest, però al capdavall, un positiu.

Malgrat tots els esforços, però, el comitè no va acceptar la proposta. Al cap de poc, però, i amb gran sorpresa, em vaig adonar que això (el no acord) ja estava previst. El comitè ja sabia que no hi hauria acord abans de fer la reunió; és més, ho donava per fet. Com, si no, es podia idear i editar un vídeo, i fer un escrit, amb tant poc temps? No va trigar ni dos minuts, acabada la reunió, a arribar-me per les xarxes. Fins i tot, l'escrit estava maquetat en un mitjà de comunicació que havia de sortir l'endemà. On queda la voluntat i capacitat de negociació del comitè davant d'aquests fets? O potser ja sabien, que el que demanaven era del tot inassumible i per això donaven per fet que no hi hauria acord?

També voldria parlar sobre el missatge, l'afirmació que es diu que els treballadors i treballadores del Centre Sanitari del Solsonès són els més mal pagats de tot Catalunya. No sé si és prudent utilitzar aquestes frases tant categòriques, el que sí que sé és que n'hi hauria prou amb publicar les nòmines o les fulles de salari, sense filtres, de manera que tothom ho pogués veure. Quedaria demostrat, i a més, seria un acte de transparència, en tractar-se de diners públics. Nosaltres, des de l'empresa no ho farem per respecte i confidencialitat amb els treballadors/es, però ja que són ells els que ho afirmen, estaria molt que acabessin de ser transparents del tot, i mostressin clarament la seva nòmina.

No obstant, hi ha una música de fons que em grinyola, i que també voldria posar de manifest. En un moment on la percepció ciutadana del personal sanitari és bona i agraïda, per tot el que hem viscut aquests últims mesos, em dóna la sensació que el sindicat aprofita per endurir la seva posició i fer xantatge a l'empresa (en aquest cas al govern del Centre Sanitari) intentant implicar emocionalment la població, per tal d'apretar al màxim i cedir en la demanda creada. I que quedi clar, que aquesta crítica va dirigida al comitè, i no a la resta de treballadores i treballadors, que no poso al mateix sac. Perquè per tots és sabut, que al centre, hi ha molta gent que no fa soroll, gens ni mica, i fa moltíssima feina.

I ja per finalitzar, voldria aprofitar aquesta carta oberta, per valorar de manera especial tot l'esforç que el personal del Centre Sanitari, i de la sanitat en general, han fet durant tota la crisi del covid-19. Ha estat un repte, que en el cas del Solsonès, hem superat amb nota i si les coses ens han anat bé, ha estat mèrit de tothom, també, de la direcció del centre. Entre totes i tots hem fet possible que el Solsonès tingui una situació envejable, i no s'hi val ara a fer determinats xantatges aprofitant la situació de pandèmia.

En fi, des de l'empresa seguirem treballant en pro del diàleg i de la possibilitat d'arribar a un acord amb les treballadores i treballadors, però també seguirem explicant a tothom, en tant que representats públics, de tot allò que tingui a veure amb la nostra tasca.

Una cordial salutació a tothom,

SARA ALARCÓN

Presidenta