Les abundants pluges que van caure els mesos de gener i març han provocat que es prevegi un començament d'estiu «amb més humitat als boscos del que seria habitual comparat amb les dades històriques». Així ho ha confirmat Mario Beltran, enginyer forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu Solsona, que ha advertit, això sí, que «en un bosc mediter-rani mai pots abaixar la guàrdia». «Que els arbres tinguin més humitat és bo, però pot deixar de ploure i tenir un estiu molt sec», ha reblat. Quant a la gestió forestal, Beltran ha dit que la pandèmia de la covid-19 ha fet aturar una part d'aquests treballs durant uns dos mesos, però ha assegurat que «ja es van recuperant les feines».

Bona part dels arbres dels boscos catalans presenten unes condicions d'humitat «més bona que d'altres anys». Així ho ha relatat l'enginyer forestal Mario Beltran, que alhora ha afegit que «aquesta humitat també ha provocat que hi hagi més herba als boscos, però de cara als incendis forestals allò que és més important és el combustible que hi ha als arbres, i no tant l'herba».

Quant a la distribució territorial de les pluges, Beltran ha explicat que les zones de la façana litoral són les que concentren una humitat més elevada, ja que és on més va ploure durant els mesos de gener i març. Amb tot, ha dit que el mes d'abril va ploure de manera generalitzada per tot el territori.

Malgrat aquesta situació de cert optimisme, l'expert del CTFC ha deixat clar que en un bosc mediterrani «en cap moment pots abaixar la guàrdia». «De cara als incendis és bo que els arbres tinguin més humitat, però ara mateix pot deixar de ploure i tenir un estiu molt sec, de manera que a final d'estiu tota aquesta vegetació es pot convertir en combustible i tenir incendis de tardor», ha manifestat.

La covid atura la gestió del bosc

Beltran ha explicat que la crisi del coronavirus ha provocat que certs treballs de gestió forestal s'hagin aturat durant dos mesos. «La gestió forestal multifuncional ha notat una baixada de l'activitat i això a la llarga podria fer que hi hagués més combustible disponible per als incendis, però seria més a llarg termini».

L'enginyer de Forests ha aclarit que la silvicultura es va declarar com a activitat essencial però «moltes empreses van aturar l'activitat per diversos motius, un dels quals per les dificultats de fer desplaçaments». Segons Beltran, però, això s'ha notat especialment en la gestió forestal multifuncional i no tant en la gestió encarada a la prevenció d'incendis, que en aquest cas «bastantes empreses van poder continuar la seva activitat».

D'altra banda, Beltran ha subratllat la importància que la gestió forestal acabi sent sostenible econòmicament i no hagi de dependre d'ajuts econòmics de les administracions. Segons ell, «s'han de valorar les matèries primeres produïdes aquí perquè els ajuts econòmics que puguin venir de fora són inestables en el temps». Tot i això, l'enginyer del CTFC sí que considera necessari «suplir econòmicament» els esdeveniments extrems, com va ser el cas del temporal Glòria, que «va fer malbé molts boscos i va generar un combustible molt perillós».