El Solsonès és la comarca de Catalunya on la natalitat va créixer més en percentatge

Paradoxalment, el Solsonès ha passat d'un extrem a l'altre: el 2018 va ser la segona comarca on es va produir un descens més gran dels naixements en nombres relatius (-28,48%) amb relació a l'any anterior, només superat pel Priorat. El 2019, en canvi, ha estat la demarcació de tot Catalunya on hi ha hagut un creixement relatiu més accentuat. En concret, ha estat del 18,52%, gràcies als 128 naixements que s'hi van registrar, que en suposaven 20 més que en l'any anterior. Tanmateix, queden encara lluny de les xifres del 2017, quan hi van néixer 151 nadons.

Al Berguedà, l'increment ha estat del 6,69%, ja que hi van néixer 17 infants més que el 2018, amb un total de 271. És una demarcació que també reverteix la tendència, ja que el 2018 va experimentar un descens del 4,89%. De fet, fa dos anys totes les comarques de casa nostra van tenir registres negatius. La tercera que amb el tancament del 2019 s'ha situat a la banda positiva ha estat la Cerda-nya, tot i que tot just hi ha hagut un naixement més que l'any abans (124 en total).

La resta de demarcacions de casa nostra se situen totes en xifres negatives. La que més, en nombres relatius, és el Moianès, on hi ha hagut una caiguda de la natalitat del 7,29% (7 naixements menys, amb un total de 89). El Bages ha passat dels 1.520 del 2018 a just 100 menys, el que suposa un descens del 6,58%; mentre que a l'Anoia el descens és inferior, del 2,56%, amb un total de 952 naixements.

El 2019 el nombre de nascuts vius registrats a Catalunya és de 60.958, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), xifra que representa una reducció del 4,1% en relació amb les dades definitives del 2018 i una taxa bruta de natalitat de 7,9 nascuts vius per cada 1.000 habitants.

Un terç de mares estrangeres

La disminució continuada de la natalitat iniciada a partir del 2008 ha suposat passar dels 89.024 naixements el 2008 als 60.958 del 2019. Aquesta reducció s'explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil com pel menor nombre de fills per dona. En aquest sentit, la fecunditat del 2019 ha baixat en relació amb l'any anterior, amb un índex sintètic que passa d'1,31 fills per dona a 1,26. Aquest indicador és el més baix registrat en els darrers 20 anys (d'ençà del 1999, en què es va registrar 1,22 fill per dona) i s'allunya de la taxa europea, que és d'1,56 fills per dona (dades del 2018).

La disminució dels naixements només ha afectat els de mares de nacionalitat espanyola (?7,5%), mentre que els de mare estrangera han augmentat un 4%, i representen el 32,1% del total. Un de cada tres nounats del 2019 és fill de mare estrangera, mentre que el 2018 la proporció era d'un de cada quatre.

De fet, si baixem al detall de les comarques veurem que, el 2019, en la majoria hi ha hagut un augment en nombres relatius dels nounats fills de mare estrangera, en relació amb el 2018. La demarcació de casa nostra amb un índex més elevat és el Bages, on aquesta situació suposa pràcticament un terç del total (el 32,6%), en consonància amb la mitjana de Catalunya. Aquesta proporció augmenta, en comparació del 2018, no només al Bages, sinó també al Moianès, al Berguedà, a l'Anoia i a l'Alt Urgell, mentre que baixa a la Cerdanya i al Solsonès.

Del conjunt de Catalunya, les comarques amb una proporció més elevada de mares estrangeres són la Segarra i el Pallars Jussà, on el 2019 van suposar gairebé la meitat del total.

L'edat mitjana a la maternitat se situa en 32,3 anys i l'edat al naixement del primer fill en 31,2 anys, l'any 2019. Respecte de l'any 2018, l'augment de l'edat a la maternitat és d'1 mes i l'augment de l'edat al naixement del primer fill és de 2 mesos. Aquests augments d'un any a l'altre poden semblar poc significatius, però si s'analitza els últims 10 anys de l'evolució de l'edat a la maternitat, han representat un augment d'1 any i 5 mesos (30,9 anys el 2009), i d'1 any i 10 mesos en el cas de l'edat al naixement del primer fill (29,4 anys el 2009).

Les mares de nacionalitat estrangera són 2,3 anys més joves que les de nacionalitat espanyola, amb una mitjana d'edat en néixer els fills de 30,6 i 32,9 anys, respectivament.

L'àmbit de Ponent, amb la taxa més elevada de fills per dona, és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,5 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,2 anys. En l'altre extrem, l'Àmbit Metropolità i l'Alt Pirineu-Aran, amb els índexs més baixos de fecunditat, és on la maternitat és més tardana (32,6 i 32,5 anys d'edat mitjana a la maternitat, respectivament, i 31,6 anys d'edat mitjana al naixement del primer fill, en tots dos casos).