Un estudi recent col·laboratiu entre institucions d'Espanya i Portugal entre les que es trobava el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, amb seu a Solsona i publicat a la revista Ecosystem Services, demostra que la solució real als grans incendis es troba en la mateixa naturalesa: cal crear paisatges menys inflamables. L'estudi demostra que si s'actua sobre el paisatge i es promouen pràctiques agrícoles, es pot arribar a reduir fins a un 50% l'àrea afectada per grans incendis forestals prevista per al període entre 2030 i 2050.

El coautor principal, Adrián Regos, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, afirma que cal gestionar el risc d'incendis tenint en compte les característiques de la vegetació, aplicar mesures concretes per crear paisatges menys inflamables, amb espècies que cremin més lent, amb menys densitat de vegetació, més heterogenis i, en definitiva, més resistents al foc. "Un concepte que des de la ciència s'ha batejat amb el nom de gestió intel·ligent de foc o Fire Smart", aclareix Silvana País, del Centre d'investigació CIBIO / InBio de la Universitat de Oporto.

"Les matemàtiques estan preparades perquè puguem comprovar des d'un ordinador com crear un territori menys atractiu per les flames, que no cremi de manera incontrolable", comenta Lluís Brotons, investigador de l'CSIC al CREAF i líder de la Unitat Mixta InForest CREAF-CTFC. I afegeix, "aquestes eines científiques poden ser molt útils per millorar la presa de decisions a l'hora de gestionar de forma integrada el territori".

"El canvi climàtic, amb altes temperatures i sequera extrema, i el bosc homogeni i jove que ha crescut a causa de l'abandonament de pràctiques agrícoles ancestrals són dos ingredients bàsics dels incendis de sisena generació. Aquests superincendis cremen amb temperatures i velocitats de propagació que escapen a el control de les forces d'extinció, dels tallafocs i d'altres tècniques de protecció. Davant d'això, es requereix un canvi de paradigma, una visió preventiva i integradora del territori amb polítiques que fomentin la creació de paisatges resistents al foc, però que, al mateix temps, asseguren un aprofitament sostenible dels recursos i la conservació de la biodiversitat associada, el que es coneix com una solució basada en la naturalesa ", afegeix Regos.

Matemàtiques que apaguen focs

L'article ha pres com a cas d'estudi la Reserva de la Biosfera Transfronterera Gerês-Xurés (Galícia) i s'ha dut a terme mitjançant el model REMAINS, que reprodueix la dinàmica de foc segons escenaris predissenyats. "El model simula incendis forestals (la ignició, propagació, crema i extinció de focs), la dinàmica de la vegetació (és a dir, la successió natural i la regeneració posterior a l'incendi), els canvis en l'ús de la terra (per exemple, l'abandonament o la intensificació de l'agricultura) i l'ordenació forestal (com l'augment de les plantacions intensives per a la producció de fusta)", explica Núria Aquilué, investigadora de la Unitat Mixta InForest CREAF-CTFC i autora de l'estudi.

Amb aquest model matemàtic s'han provat diversos escenaris per a aquesta regió i s'ha determinat, per exemple, que l'opció més efectiva per disminuir les hectàrees cremades és promoure l'agricultura extensiva i convertir, de forma gradual, els boscos de coníferes i eucaliptus en boscos de roures nadius.

Gestió a tres bandes

Els resultats mostren com una aplicació eficaç de les polítiques agrícoles reduiria el perill d'incendis i, al mateix temps, garantiria la conservació de la biodiversitat, estabilitzant la disponibilitat d'hàbitats per a espècies protegides o amenaçades al llarg de les pròximes tres dècades.

Aix mateix, la creació d'aquests paisatges menys combustibles augmentaria el segrest de carboni. En el cas d'estudi, per exemple, la gestió activa del territori va provocar un augment de prop de 3.5 teragramos de carboni (TGC) entre 2020 i 2050.

Aquest estudi ha estat desenvolupat gràcies a FIRESMART, un projecte d'investigació que cerca solucions sostenibles que maximitzin els beneficis entre la prevenció d'incendis i els serveis dels ecosistemes. Hi participen diversos instituts i centres de recerca de Portugal i Espanya (CIBIO / InBio, Prometheus, CREAF, CTFC, Universitat de York, Universitat de Santiago de Compostel·la, CITAB, CIMO i CSIC), i està finançat per la FCT (Fundação per a Ciência ea Tecnologia - Portugal ).