29 de agost de 2020
29.08.2020
Regió7

Crear paisatges menys inflamables podria reduir un 50% l'àrea cremada fins al 2050

Es podria aconseguir modificant la vegetació i aplicant activitats agrícoles d'alt valor natural

28.08.2020 | 22:42
Bombers apaguen un foc a Rajadell

Un estudi col·laboratiu entre institucions d'Espanya i Portugal entre les quals es troba el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, i publicat a la revista Ecosystem Services, demostra que la solució real als grans incendis es troba en la mateixa naturalesa: cal crear paisatges menys inflamables. L'estudi demostra que si s'actua sobre el paisatge i es promouen pràctiques agrícoles, es pot arribar a reduir fins a un 50% l'àrea afectada per grans incendis forestals prevista per al període entre 2030 i 2050.

El coautor principal, Adrián Regos, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, afirma que cal gestionar el risc d'incendis tenint en compte les característiques de la vegetació, aplicar mesures concretes per crear paisatges menys inflamables, amb espècies que cremin més lentament, amb menys densitat de vegetació, més heterogenis i, en definitiva, més resistents al foc. «Un concepte que des de la ciència s'ha batejat amb el nom de gestió intel·ligent de foc o Fire Smart», aclareix Silvana País, investigadora de la Universitat de Porto.

«Les matemàtiques estan preparades perquè puguem comprovar des d'un ordinador com crear un territori menys atractiu per a les flames, que no cremi de manera incontrolable», comenta Lluís Brotons, líder de la Unitat Mixta InForest CREAF-CTFC. I afegeix, «aquestes eines poden ser molt útils per millorar la presa de decisions a l'hora de gestionar de forma integrada el territori».

«El canvi climàtic, amb altes temperatures i sequera extrema, i el bosc homogeni i jove que ha crescut a causa de l'abandonament de pràctiques agrícoles ancestrals són dos ingredients bàsics dels incendis de sisena generació. Aquests superincendis cremen amb temperatures i velocitats de propagació que escapen al control de les forces d'extinció, dels tallafocs i d'altres tècniques de protecció. Davant d'això, es requereix un canvi de paradigma, una visió preventiva i integradora del territori amb polítiques que fomentin la creació de paisatges resistents al foc, però que, al mateix temps, asseguren un aprofitament sostenible dels recursos i la conservació de la biodiversitat associada, el que es coneix com una solució basada en la naturalesa», afegeix Regos.

Els resultats mostren com una aplicació eficaç de les polítiques agrícoles reduiria el perill d'incendis i, al mateix temps, garantiria la conservació de la biodiversitat, estabilitzant la disponibilitat d'hàbitats per a espècies protegides o amenaçades al llarg de les pròximes tres dècades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook