Montserrat Garcia Caselles és la presidenta de Mans Unides Solsona des del maig del 2019 però ja fa més de 20 anys que treballa amb l'entitat. La pandèmia ha complicat el seu funcionament però l'entitat no ha volgut abandonar la feina que desenvolupa al Tercer Món.

L'última campanya que vau engegar va ser per lluitar contra el tràfic de persones. Quina és la situació actualment?

A l'entitat Mans Unides el que intentem fer és denunciar aquesta situació, perquè que passi això en ple segle XXI és una mostra que la societat no està bé, que està malalta. El papa Francesc diu que això és l'esclavitud del segle XXI. Tot això ve de la fam i de la pobresa, i és contra això que s'ha de lluitar.

Què es pot fer per revertir aquesta situació?

Nosaltres primer denunciem i a través dels nostres projectes intentem que això no passi, trobar una solució. Estem fent projectes des del Tercer Món per conscienciar, per fomentar l'educació? però costa moltíssim perquè és la necessitat de les persones el que incita que passin aquestes coses. És incomprensible que milions de persones del món estiguin en aquesta situació i que la gent se n'aprofiti.

Com ha afectat la pandèmia aquestes persones?

Abans de la pandèmia estàvem immersos en una estructura amb què intentàvem ajudar la gent a sortir de la pobresa, a donar-los suport per què puguin canviar la seva manera de pensar i espavilar-se per ells mateixos. La pandèmia ha sigut un contracop importantíssim. O sortien al carrer a guanyar-se la vida i aconseguir aliments o es morien per culpa del coronavirus. Aquí tenim mitjans per lluitar contra la covid però als suburbis on hi ha més pobresa, imagina't com estan.

I a Mans Unides?

Els projectes que ens vam comprometre a fer aquest any no els podrem dur a terme perquè aquí s'havia aturat tot. No ens podíem moure pel carrer, no hi havia fires, etc. Tot i això, fins a principi del mes de juliol Mans Unides ha aprovat 103 projectes relacionats amb la crisi sanitària i han sigut més de 2,7 milions d'euros que s'han destinat a aquests projectes.

Tot i això, la pandèmia ha fet aflorar la solidaritat de molta gent, no és així?

Jo penso que la persona humana és solidària de mena. Quan passen coses com el que ens està tocant viure, tothom al poble s'ajuda entre ells. Nosaltres tenim voluntaris que han anat a ajudar a Càritas, altres que han fet mascaretes per als sanitaris i que també s'han enviat a l'estranger. He quedat parada per la resposta que hem tingut de Mans Unides de Solsona i segur que a la resta de delegacions han notat el mateix.