Una nova recerca amb participació d'investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) amb seu a Solsona, i la Universitat de Lleida suggereix que les pandèmies poden convertir-se en un nou motor indirecte de la desforestació tropical, que amenaça els ecosistemes forestals i la seva biodiversitat.

Segons l'estudi, les zoonosis, aquelles malalties que poden transmetre's entre animals i persones, com la covid-19, poden interaccionar de manera recíproca amb la salut pública, l'economia, l'agricultura i els boscos. "Veiem que es tracta d'un problema que s'està retroalimentant a sí mateix, i si no avaluem i redrecem les conseqüències a curt, mig i llarg termini de les mesures que prenem com a societat global podem endinsar-nos encara més en aquest cercle viciós de desforestació i zoonosis", explica Sergio de Miguel, un dels principals autors de l'article, investigador de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio i cap del GFBI Hub (Global Forest Biodiversity Initiative) a la Universitat de Lleida.

De Miguel explica que "gran part del problema d'aquestes malalties com la covid-19 prové en bona mesura de la pèrdua de biodiversitat per la destrucció d'hàbitats arreu del món, sobretot per causa de la desforestació. La paradoxa és que la conseqüència de les mesures que internacionalment s'han pres per fer front a la pandèmia estan exacerbant la causa d'aquest tipus de pandèmies. Per tant, en comptes de solucionar el problema, les mesures de confinament decretades a escala global a l'inici de la pandèmia haurien contribuït a incrementar-lo".

D'altra banda, tot i semblar que el confinament de la població a escala global ha portat una millora del medi ambient, segons l'estudi, la realitat no és així. "Si bé els nivells de contaminació es van reduir en diverses zones del món, com ara a casa nostra, a les zones tropicals aquesta contaminació per partícules associades a la desforestació i als incendis possiblement es va incrementar, i convé recordar que aquesta és una de les principals causes de mort prematura en zones tropicals", exposa de Miguel, que indica que "malgrat la reducció significativa de la mobilitat i activitat socioeconòmica a escala global, contràriament al que es podria esperar, la reducció en emissions de carboni i gasos d'efecte hivernacle, principals causants del canvi climàtic va ser relativament marginal".

Per revertir aquesta situació, segons l'estudi els governs haurien de desenvolupar accions polítiques amb l'objectiu de minimitzar les amenaces emergents que relacionen la desforestació tropical i la pandèmia per la covid-19. Tal i com explica de Miguel, "per tal de canviar aquests patrons de desforestació també s'hauria de modificar el model de desenvolupament socioeconòmic."

Les recomanacions inclouen centrar-se en els mitjans de subsistència de comunitats rurals i indígenes, integrar com activitat essencial la supervisió i el control del medi ambient per tal d'aturar la desforestació i la pèrdua de biodiversitat, preveure un augment dels incendis forestals i per tant tractar-ne tant les causes com les conseqüències i per últim, fomentar les estratègies per impulsar els mercats legals de la fusta i les cadenes de subministrament i comercialització.