26 de octubre de 2020
26.10.2020
Regió7

«Qualsevol persona pot patir una malaltia neurodegenerativa»

Sílvia Gilibets, una de les creadores de la primera associació del Solsonès especialitzada en aquest tipus de trastorns, lamenta que la sanitat pública no tingui recursos per tractar-los a fons

25.10.2020 | 23:55
La presidenta de l'associació GIGA, Sílvia Gilibets, al seu nou local

Sílvia Gilibets, psicòloga clínica i neuropsicòloga de Solsona, ha dedicat tota la seva trajectòria a tractar persones amb malalties neurodegeneratives i ajudar els seus familiars. Ella i un equip de professionals han creat l'associació GIGA, la primera que donarà servei a persones amb malalties neurodegeneratives i amb dany cerebral adquirit del Solsonès. El local obrirà portes el proper 2 de novembre.


Primer de tot, què és l'associació GIGA?

És una associació sense ànim de lucre que vol donar servei a totes aquelles persones i famílies que pateixen algun tipus de malaltia degenerativa com Parkinson, Alzheimer i demència, i també les que han patit un dany cerebral adquirit com un ictus o un traumatisme cranioencefàlic.

Per què és necessària aquesta associació al Solsonès?

Fa molts anys que treballo en aquest món i sempre he vist que un cop la gent rep un diagnòstic queda molt penjada. No hi ha serveis a la salut pública per donar suport als malalts ni a les famílies a part del diagnòstic i de la rehabilitació en fase aguda. Un cop se'ls dona l'alta, s'han d'espavilar tant a nivell cognitiu com físic. Ens trobem que al servei de salut mental de Solsona atenem molts cuidadors de persones amb demència per l'estrès que suposa aquesta cura. La idea va ser crear alguna cosa relacionada amb les demències per ajudar els familiars i atendre els usuaris als quals encara es pot fer una estimulació cognitiva. Llavors, com que això ja es feia a Manresa, vam decidir ampliar-ho a les persones amb danys neurològics i que no tenen cap tipus de suport. Com que tot són malalties cerebrals, vam decidir fer un centre polivalent on puguin venir totes aquestes persones o famílies. Teníem clar que no volíem que fos un centre privat perquè hi pogués accedir tothom.

Com ho poden aconseguir?

Això és el que passa amb els casos de les persones que sí que es poden permetre un tractament econòmicament i també tot el que implica, com el trasllat a Manresa o a Barcelona. Per poder oferir el nostre servei a tothom vam decidir fer una associació, que comporta poder tenir subvencions de l'administració pública per poder-nos mantenir. Evidentment que els usuaris hauran de fer un copagament, però serà irrisori. Si no el demanéssim no ens podríem mantenir.

Quines opcions tenien els malalts i els familiars aquí a la comarca?

Pràcticament nul·les. Les persones amb demència es podien estar en un centre de dia si complien els criteris necessaris, però, és clar, si no és especialitzat en el tema un centre de dia no deixa de ser un pàrquing. Com que no hi ha prou personal per atendre tothom, aquestes persones a les quals s'hauria d'estar més a sobre es deixen com aparcades. No per ineptitud sinó per falta de personal. Això pel que fa a les demències, però una persona de 50 anys que ha tingut un ictus o un traumatisme cranioencefàlic, al Solsonès no tenia cap lloc on anar.

Per què consideren que la sanitat pública no dona l'atenció que es mereixen a aquestes persones?

Jo penso que és perquè comporta una despesa important, perquè hi ha molts casos i és una malaltia que, en lloc de millorar, empitjora, i això comporta que cada vegada es necessiten més recursos. El cost és brutal. La sanitat pública diu que ja donen una rehabilitació a les persones que pateixen, per exemple, un ictus, però això no és suficient. Un exemple és una dona d'aquí a Solsona que fa dos anys que va patir un ictus i que encara ara s'està recuperant.

Han rebut el suport que esperaven de les administracions públiques de la comarca?

Hem tingut resposta parcial però no la que esperàvem després de traslladar el projecte a tots els alcaldes de la comarca. Estem obtenint més suport de les persones del carrer que de les institucions.

Així la població hi està molt interessada, oi?

Doncs t'he de dir que ara mateix ens sentim una mica desbordats, perquè el centre de dia i l'hospital de dia estan tancats i ens trobem que moltes famílies amb persones amb demència s'han interessat pel nostre servei. A més ja teníem diverses persones que ens havien demanat venir. Ja no ens hi caben. Amb dany cerebral en tenim més dels que ens pensàvem, més o menys una quinzena. Estem pendents també de les mesures per la covid perquè ens estan frenant molt amb la capacitat. Veiem que serà més població de la que nosaltres ens pensàvem i per això ens hem plantejat ampliar el local a la planta inferior que no havíem adequat.

Com s'imagina l'associació en el futur?

M'agradaria que la majoria de persones no haguessin de venir a GIGA perquè això voldrà dir que hi haurà una solució a la sanitat pública per la seva situació, però no crec que sigui el cas.

Per què va decidir centrar-se a tractar aquestes malalties?

Vaig entrar a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i vaig veure el que podies arribar a ajudar, no només el malalt sinó les famílies. Potser no hi ha un retorn perquè no milloren a nivell de la malaltia, però sí que ho fan a nivell afectiu i anímic. Reconforta moltíssim veure que pots donar suport a gent que pateix unes malalties que encara són molt desconegudes i que t'hi trobes sense saber-ho, que ningú es pensa que s'hi arribarà a trobar, però que qualsevol les pot tenir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook