03 de novembre de 2020
03.11.2020
Regió7

L'acompanyament en el dol, un servei municipal poc comú i que busca estabilitat

L'Ajuntament de Solsona ja fa deu mesos que ofereix aquest servei

02.11.2020 | 22:15
L'equip de professionals del Servei d'Acompanyament en el Dol de Solsona

Solsona disposa des de fa deu mesos d'un Servei d'Acompanyament en el Dol, una oferta del consistori que dona l'opció a les persones que han perdut un ésser estimat de ser acompanyades en el difícil procés per superar la pèrdua. L'equip està format per sis professionals que han viscut un dels moments més difícils per a les famílies que han tingut una defunció al seu entorn familiar, la pandèmia de la covid-19.

La crisi sanitària ha dificultat el procés de dol de moltes famílies. «Les persones que han passat per morts en temps de covid tenen un doble dol, el de la pròpia mort i també un dol per no haver pogut fer el que calia fer», expliquen dues de les membres de l'equip del servei, les psicòlogues Montse Casas i Dolors Villaró. I és que, tal com apunten les professionals, els experts en dol diuen que el fet que molta gent no hagi pogut acomiadar-se del seu familiar per culpa del confinament o de les restriccions derivades de la pandèmia pot provocar un dol traumàtic, i un dol traumàtic sí que s'ha d'acompanyar perquè pot tenir conseqüències.

En aquest sentit, el Servei d'Acompanyament en el Dol de Solsona encara no s'ha trobat amb cap cas, ja que és un servei molt jove i les persones poden no estar preparades per ser acompanyades durant uns mesos. «Un dol dura dos anys i passa per diverses fases. Les primeres setmanes una persona el viu però no el pot expressar, en el sentit de parlar-ne i poder escoltar i ser acompanyada. Per tant, com que el servei és jove, doncs ens hem d'esperar. Un exemple és que l'altre dia vaig rebre una trucada d'una persona que fa més d'un any va perdre un ésser estimat i ara és quan és valenta i ha fet el pas per demanar ajuda i ser acompanyada», explicava Montse Casas.

Les dues psicòlogues destaquen que el fet de demanar ajuda per superar el dol encara no està establert en la societat actual i apunten que parlar de la mort encara és un tabú. «No hi ha una cultura de pensar que un pot ser acompanyat o ajudat, perquè la mort encara és un tabú. Hi ha malalties o situacions de patiment en les persones que ja estan una mica més estructurades en la societat, com les addiccions, les anorèxies, etc. El tema del dol encara no, hem de caminar en aquest sentit perquè és un tema molt educacional i pedagògic», afirmen.

Sobre aquest fet, Villaró destacava que hi influeix un aspecte generacional. «Per a moltes persones grans acudir a teràpia és sinònim de pensar que estàs malament del cap. Les coses més emocionals s'atribueixen a bogeria o a una feblesa molt gran», deia.

Casas i Villaró destaquen l'interès de l'Ajuntament de Solsona per oferir a la ciutadania un servei d'acompanyament en el dol municipalitzat, servei que no és comú que estigui gestionat des del consistori. En aquest sentit, l'Ajuntament de Solsona es fa càr-rec del cost de la primera trobada amb l'equip i de les dues primeres sessions.

Aquesta és una mostra de l'impuls que està donant el consistori en l'àmbit dels serveis funeraris, que es complementaran amb la construcció del nou tanatori, un dels projectes més destacats d'aquesta legislatura. I és que l'actual tanatori, situat al soterrani del Centre Sanitari del Solsonès, no és ideal per a les famílies que han tingut una defunció. «El tanatori és un lloc tètric, no és just que l'últim lloc on vegin les persones que estimen sigui aquell», afirmava Villaró, que coincidia amb Casas respecte a la importància del nou equipament. «El nou tanatori és imprescindible. Hem tingut la sort de seure amb l'alcalde i l'arquitecte per dissenyar un espai per a infants dins del tanatori. Vam donar les aportacions com a coneixedores del procés de dol que som per tal que l'espai afavorís el comiat de la persona i que no et sentis com al tanatori actual, que és un soterrani trist que no ajuda les famílies».

El Servei d'Acompanyament en el Dol valora positivament la seva experiència durant els seus primers deu mesos de vida, però esperen que la mort i el fet de demanar ajuda per superar una mort deixin de ser un tabú i es normalitzin, no només a Solsona sinó a la societat actual en general.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook