«La política de la testosterona que es viu a tot el territori l'hem d'erradicar»

Quins són els seus objectius principals en l'àmbit comarcal?

En l'àmbit comarcal són molt diversos però es resumeixen en una única idea. A tots ens agraden conceptes com equilibri territorial, però això ha de tenir implicacions. Els recursos públics sempre han estat escassos, però ara més que mai, per tant ser eficient en el seu ús permet garantir els serveis públics i crear-ne de més. Però és clar els criteris d'eficiència han de tenir equitat. No és el mateix recollir residus a Manresa que fer la recollida rural que es vol fer al Solsonès. Crec que com a comarca tenim prou vitalitat perquè ningú aspiri a ser una comarca subvencionada, però sí que necessitem que els serveis es prestin en equitat de condicions. Una de les meves idees fonamentals també és la construcció comunitària, com construïm comunitats en les quals ens puguem desenvolupar plenament. L'evolució ens ha fet animals socials que necessitem acompanyament, i, de fet, sentir-nos acompanyats i que som part d'una cosa més gran és un element per combatre el mal dels nostres temps que és l'individualisme.

Un dels principals problemes que té la comarca és el despoblament. Com es podria solucionar?

Al final no té ningú una solució màgica, però jo crec que cal prestar efectivament els serveis. Es tracta d'anar detectant en quins àmbits es produeix aquesta bretxa i tancar-la.

Creu que s'ha gestionat bé el conflicte del Centre Sanitari des del Consell Comarcal?

Jo crec que sí, s'ha fet l'esforç, però per avaluar-ho hauríem de saber quines són les possibilitats i fins a quin punt s'han explorat. Sempre s'ha d'anar a l'entesa, però no sempre és possible, i quan no ho és, és important entendre les limitacions a l'hora de posar-se d'acord. Jo crec que s'ha fet aquest esforç. També et dic que tot és millorable en la vida, però estem treballant per trobar un model sanitari adequat amb el model de comarca que t'he comentat.

No s'hi ajusta el model de comarca actual?

És un model que té molta tensió de recursos. Si no som capaços d'introduir la variable d'equitat en la prestació de serveis, el model se'ns desdibuixa. Perdem especialistes, hores d'atenció? Hi ha un espai on es pot jugar i n'hi ha un en què si forces massa, deformes el sistema, i no podem arribar a aquest punt.

I quin model necessita el Solsonès?

Necessitem un model de finançament i de funcionament que garanteixi els recursos i que garanteixi que la visió d'equitat des del territori es produeixi. Aquesta és la qüestió que hauríem de resoldre en els propers anys o potser et diria que en els propers mesos.

Fa uns mesos es va viure un conflicte pel repartiment d'una subvenció en què alguns alcaldes van demanar la dimissió de la presidenta del Consell, Sara Alarcón. Va entendre les demandes que van fer?

Torno al Centre Sanitari. Els occidentals tendim a contraposar-nos els uns als altres. Els orientals tendeixen més a entendre la situació global que es produeix. Jo no puc posar-me mai d'acord amb tu si no entenc la teva percepció. En aquesta polèmica es va contraposar les expectatives de tenir recursos per necessitats immediates amb allò que és important i potser no és tan urgent. Era estratègic que aquests ajuts es dediquessin a obres concretes perquè tota la comarca disposi d'una xarxa viària bàsica que ens permeti moure'ns, i ja s'anirà equilibrant en successives convocatòries. Evidentment que si jo tinc forats, el que em preocuparà més com a alcalde són aquells forats, però si només ens centrem en allò urgent del dia a dia, no guanyarem en el futur. Jo crec que la polèmica va venir per no poder aproximar aquesta percepció als alcaldes.

Què pot aportar una persona amb experiència en la política estatal al Solsonès com vostè?

Tot està interconnectat. El Solsonès som una comarca que per sort o per desgràcia les infraestructures són de titularitat municipal, provincial o de la Generalitat, n'hi ha poques de l'Estat, però sí que hi ha coses que s'han de gestionar, i si hem d'esperar fer-ho a través del subdelegat del Govern espanyol de la província de Lleida? En aquest sentit estem treballent en algunes demandes específiques del territori i espero que en els propers mesos alguna d'elles pugui fructificar.

Es poden compaginar les tasques que té com a senador amb les que encara d'àmbit comarcal?

Tots tenim el mateix temps, la qüestió és quines prioritats marquem i com l'administrem. Evidentment que hi ha una tensió, però és que el meu objectiu compartit amb l'equip de l'executiva no és fer d'hiperpresident sinó de treballar en equip. Però hi ha un altre valor important que és trobar espais compartits. Per a mi és el valor més gran de la meva tasca. A mesura que l'equip vagi creixent, la figura del president no s'amagarà però quedarà com un cor. No vull ser solista de res, vull que sigui una coral.

Quan va ser anomenat president va assegurar que treballaria amb els valors de l'esquerra del s. XXI com l'entesa i la no destrucció de l'adversari. Es donen situacions contràries al Solsonès?

Jo crec que hauríem de ser una mica crítics tots plegats. Sí que és cert que el factor humà ajuda que puguem parlar les coses i entendre'ns més allà de les sigles, però hi ha vegades que la pugna ens pot i hi ha gent que practica l'erosió de l'adversari. La política de la testosterona que es viu a tot el ter-ritori l'hem d'erradicar. El que passa és que és més cridanera que mai a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, però no és útil ni per al conjunt de la societat ni per a la base dels partits que la practiquen. L'erosió de l'adversari és massa habitual.

Enteneu les crítiques a ERC de part del sector independentista que es van fer paleses en unes pintades a la vostra seu comarcal fa uns mesos?

Jo no tinc la percepció d'haver deixat ni un minut de treballar per la independència de la república catalana. Hi ha gent que ho percep d'una altra manera. També és cert que els mitjans i determinades xarxes socials estan portant a la polarització de la societat. La independència l'aconseguirem trobant estratègies conjuntes amb pluralitat de tasques. La república té diferents estadis de consecució, i en el moment actual necessitem incorporar i construir una majoria més sòlida perquè a Catalunya ja hi ha una majoria per la república catalana en termes democràtics, però ja hem vist que l'Estat no juga amb termes democràtics. Això no és just però és la realitat, i com que volem la república, no ens concentrarem en si és just o no, sinó a aconseguir una majoria prou gran perquè no hi hagi alternativa.

Ha de donar suport ERC als pressupostos del PSOE?

Ni sí ni no, no es pot decidir prèviament. En la mesura que aprovar els pressupostos de l'Estat ens acosti a la resolució del conflicte polític, ens acosti als mitjans democràtics i a més serveixi per millorar les condicions de vida objectius de les persones, sí. En la mesura que això no passi, no. És molt bonic ser d'uns colors, però la política necessita victòries, i per tant la resposta dels pressupostos serà en funció del que ens acosti als nostres objectius.

Creu que Sánchez s'està acostant més a Ciutadans?

Sánchez és un tàctic. Ha sobreviscut a situacions que semblava inversemblant que sobrevisqués. Si jo vull entendre els moviments de l'altre, he d'entendre la seva ètica. És Sánchez l'aliat per resoldre el conflicte polític? No. És un obstacle per a la resolució del conflicte? Tampoc.

Ja fa anys que es dedica a la política, com va començar en aquest món?

Jo sempre he tingut consciència política i amb 16 anys ja militava a la JERC. Sempre he tingut aquesta necessitat de comprometre'm. A partir d'aquí he fet moltes coses, com col·laborar amb la Plataforma per la Llengua o amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). A la universitat també vaig fer coses, ni me'n recordo de tot el que he fet. Més que res era la necessitat de comprometre't per transformar el teu entorn, per fer que es desplaci cap allò que considerem un món millor o una societat millor, tant des de l'escala mundial com municipal.