A l´hora de dissenyar estratègies forestals d´adaptació al canvi global, un nou estudi posa l´atenció en la importància de caracteritzar i diversificar els trets funcionals de les espècies d´un bosc. La investigació duta a terme per una investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) presenta una metodologia per fer una gestió forestal fàcil d´utilitzar basada en els trets funcionals de les espècies, és a dir, en aquelles característiques dels individus que tenen a veure amb el creixement, la supervivència i la reproducció, com ara l´alçada mitjana, la mida de les llavors o la seva tolerància a la sequera.
L´estudi, que ha comptat també amb la participació del CREAF i d´institucions canadenques, proposa la diversitat funcional del bosc en el seu conjunt, així com la connectivitat funcional a nivell de paisatge com a indicadors de la capacitat d´adaptació de l´ecosistema a condicions ambientals canviants.
«El fet de caracteritzar les espècies forestals a través de trets funcionals dona la idea de la diversitat funcional que hi ha en un paisatge o una regió, i per tant la seva capacitat d´adaptació i resistència. Una regió pot ser bastant rica en espècies, però funcionalment pobra», explica Núria Aquilué, investigadora del CTFC i autora principal de l´article.
A més, l´estudi també ha tingut en compte la vulnerabilitat de les espècies a pertorbacions naturals actuals i futures. «Una espècie pot augmentar la diversitat funcional d´un ecosistema, però si està molt amenaçada per pertorbacions que probablement acabaran impactant a la regió, s´ha de tenir en compte», afegeix Aquilué.
Els resultats d´aquest estudi han estat publicats a la revista científica «Forest Ecology and Management».
