El maig del 2020, en ple desconfinament, va néixer La Cugula, l'assemblea de la comunitat LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals) del Solsonès amb l'objectiu de visibilitzar-se i reivindicar el seu espai en un entorn rural. Avui dia, uns vuit membres en formen part activa.
La cugula és una mala herba que neix als marges.
Històricament, la comunitat LGBTI ha utilitzat certs conceptes per subvertir-ne el significat. Cugula és una paraula molt pròpia del Solsonès. Antigament s'utilitzava despectivament cap al gènere femení. Vam batejar-nos així per apoderar-nos d'una paraula amb connotació negativa. Ens sentim identificats amb la cugula perquè la societat també ens ha posat al marge com una mala herba.
Amb quins objectius neix l'entitat?
Volem visibilitat, és a dir, que es vegi la presència de la comunitat a la comarca, que es puguin fer actes o crear referents. D'altra banda, denunciar situacions concretes homofòbiques al Solsonès. El tercer objectiu és tenir una xarxa entre nosaltres.
Per què és important teixir una xarxa?
Per tenir referents, persones amb qui compartir històries o experiències. Però hi ha un altre factor molt important: lluitar contra el sexili.
Què és el sexili?
L'exili que fa una persona LGBTI que marxa del món rural i aïllat, com el Solsonès, i se'n va a les grans ciutats per desenvolupar la seva sexualitat plenament. Al món rural l'entorn és difícil, hi ha poques possibilitats de lligar i de trobar ambients propis. A les grans ciutats tens més facilitats laborals, socials i l'anonimat. Si fem xarxa amb trobades, actes polítics o festes, farem sentir millor a persones del col·lectiu. Volem evitar els sexilis creant un Solsonès menys hostil.
El Solsonès ha hagut d'esperar fins al 2020 per tenir una associació LGBTI.
Estem contents d'existir perquè fa anys que era necessari. A la nostra comarca l'homofòbia ha tingut una representació molt institucional, tant des del Palau Episcopal com amb la impunitat, tolerància i silencis d'altres poders. Socialment, hi ha una hostilitat però no una voluntat d'homofòbia. L'entorn no vol ser homòfob. No hi ha gaires agressions. Però en canvi hi ha un entorn molt hostil pel que fa als referents o al llenguatge que t'ajuden a invisibilitzar-te. També ens trobem amb situacions discriminatòries que acaben sent per falta de formació. Per exemple, una mare va anar al Centre Sanitari per explicar a la pediatra que el seu fill de 12 anys era un nen. És a dir, una nena que fa anys que considera que és un nen. La resposta de la pediatra va ser enviar-lo al psicòleg. Falta molta formació. I serveis, sobretot per a les persones transsexuals.
Quines accions s'han d'emprendre perquè el Solsonès elimini la LGBTIfòbia i eviti els sexilis?
És molt important incidir educativament. Però no perquè es facin molts tallers contra l'homofòbia. La normalització i visibilització de la comunitat LGBTI s'ha de fer transversalment a l'educació, que no sigui una temàtica, que estigui integrada a l'educació en general. L'altre eix és fer visible el col·lectiu. També és important crear un espai de relació festiva en un entorn segur. I, per acabar, tenir un protocol d'acompanyament de les violències LGBTIfòbiques
Quins projectes ha fet La Cugula al llarg d'aquests 10 mesos? I quins té previst fer?
Estem fent xarxes de territoris amb col·lectius d'altres zones, hem fet una campanya contra l'homofòbia al món de l'esport, la commemoració del 28 de juny i estem elaborant el protocol. De cara al futur, ara tenim una campanya sobre referents que farem pública aviat.
