06 de març de 2021
06.03.2021
Regió7

«Sembla que el llop és una cosa de pel·lícula i no fa tant hi convivíem»

Íngrid Perarnau, membre de Signatus ASAS, celebra l'aprovació del llop com a espècie protegida

05.03.2021 | 22:45
Íngrid Perarnau, biòloga i professora

Biòloga i professora de secundària. Des de ben petita, Íngrid Perarnau ha sentit una fascinació pel llop, que ha traslladat a la literatura i l'ha portat a treballar activament en la conservació del llop ibèric

La manresana Íngrid Perarnau (1989) forma part de Signatus ASAS, una associació que treballa per la conservació del llop ibèric a Catalunya. La biòloga i professora de secundària celebra que el llop hagi estat inclòs a la llista d'espècies protegides en l'àmbit estatal, decisió que ha indignat sectors com el de la ramaderia i la caça.

D'on va néixer la seva fascinació pel llop?

Recordo que quan era petita ja sabia que el meu animal preferit era el llop. Sempre m'havien interessat molt els animals i mirava molts documentals. Potser el fet de veure la contraposició del llop dels contes i de les històries amb el llop com a animal em va despertar una mica d'interès.

És una bona notícia que el llop sigui una espècie protegida?

Oi tant, és una molt bona notícia i molt rellevant perquè bàsicament representa que ara no es podrà caçar.

Però hi ha sectors que hi estan en contra, com per exemple el sector ramader. Els entén?

És obvi que el sector veu el llop com una amenaça, però les generacions més actuals hi veuen una possibilitat de dinamitzar el món rural. El món rural té moltes amenaces, però una d'elles no ha de ser el llop. Es poden aportar moltes mesures preventives que ajudin aquest sector i que evitin els atacs de llops als ramats.

Com quines?

N'hi ha vàries. Una d'elles és que els ramaders puguin disposar de gossos pastors de protecció, com per exemple els mastins, que s'han demostrat molt efectius a zones on es conviu amb llops. Una altra mesura seria resguardar els ramats durant la nit. Bàsicament la idea es reduiria a tenir el ramat sempre sota vigilància, i això és el que a part del sector ramader li costa més de creure.

I com se'ls podria convèncer de la necessitat de fer aquest esforç?

Evidentment no ha de ser només cosa seva, no podem responsabilitzar només un sector de la convivència amb el llop. La idea seria que l'administració pública s'esforcés per afavorir l'aplicació d'aquestes mesures a través de recursos per poder obtenir gossos pastors o millorar les tanques dels ramats, entre altres.

I els caçadors?

La seva situació és diferent que la dels ramaders. En el cas del llop bàsicament se'n fa caça esportiva i s'ha convertit en un negoci lucratiu. Aquí darrere hi ha un interès econòmic, per tant no veig necessari que la nova llei hagi de comportar alguna ajuda per al sector de la caça.

Quina sensació hi ha a Catalunya on s'han viscut atacs a ramats, per exemple, al Solsonès?

Bé, s'ha detectat algun atac, el que passa és que s'ha d'agafar una mica amb pinces perquè costa molt determinar si ha estat provocat per un llop o per un gos salvatge perquè pràcticament hi h zero diferències. S'ha detectat la presència del llop a diferents comarques, tot i que no s'ha fet un estudi prou ampli i determinant per saber si hi és de forma permanent o simplement de pas, per tant no queda clara quina és la situació de l'espècie a Catalunya.

Quins beneficis pot aportar un llop al territori?

Quant a ecosistema permet un equilibri. Avui en dia molta gent es queixa de l'augment de població de porcs senglars o cabirols, i això passa perquè no hi ha cap animal que controli aquestes poblacions de forma natural. El llop ho podria fer. A més també suposa un reclam turístic. A la península tenim el llop ibèric (Canis lupus signatus), una espècie endèmica que gran part de la població desconeix. És un reclam turístic fantàstic i jo crec que avui en dia a molta gent li interessa aquest tipus de turisme ecològic, que pot ajudar a reactivar l'economia de les zones rurals.

Creu que el fet que haguem estan tants anys sense llop ha fet que la gent s'hagi oblidat de com era conviure-hi?

Després de tants anys la gent va deixar de percebre el llop com una espècie amb qui era normal conviure i per tant ara ens sembla que el llop és una cosa més de pel·lícula o d'històries que del nostre dia a dia, i no fa més d'uns 150 anys que hi convivíem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook