27 de març de 2021
27.03.2021
Regió7

L'Ajuntament rebutja la moció de condemna a les declaracions del bisbe

ERC i Junts al·leguen que l'escrit d'ApS-CUP suggereix que no es convidi Novell a les festes locals

27.03.2021 | 00:15
Part dels regidors participants del darrer ple de Solsona

El ple de l'Ajuntament de Solsona va rebutjar la moció proposada per ApS-CUP de condemna a les declaracions del bisbe de Solsona, Xavier Novell, que va qualificar l'avortament com «el genocidi més gran de la humanitat». ERC i Junts hi van votar en contra mentre que el PSC es va abstenir.

La moció defensada per la portaveu de la CUP, Pilar Viladrich, denuncia els atacs reiterats del bisbe a les dones, el col·lectiu LGBTIQ, les famílies monoparentals o els docents de l'escola pública. I demana condemnar unes declaracions que ataquen un dret emparat per la llei i que «són profundament masclistes i misògines». Per a la CUP, la seva reprovació també respondria al compromís d'una moció aprovada anteriorment amb què es declarava Solsona municipi antifeixista, ja que «les declaracions del bisbe Novell són apologia de la discriminació». Per això els cupaires són del parer que no se li pot seguir donant tracte d'autoritat en els actes protocol·laris del Corpus i la Festa Major.

Segons l'alcalde, David Rodríguez, és aquest segon punt de la moció el que ha fet que ERC rebutgi la moció. El batlle va assegurar que el govern va apostar per una campanya en positiu, «que ha estat més profitosa», i que va considerar «la millor manera de defensar el dret a l'avortament i posar-lo en valor».

Junts va dir que no els agradava que «des de l'Ajuntament se censuri cada vegada opinions que vinguin d'entitats privades, ens agradin més o menys, o gens» i també va manifestar que l'escrit de la moció barrejava temes.

El regidor socialista, Mohamed El Mamoun,va apel·lar a la llibertat d'expressió tot i condemnar les declaracions. La portaveu cupaire, Pilar Viladrich, va respondre dient que la llibertat d'expressió es limita quan perjudica tercers.

Viladrich també va fer referència que l'Ajuntament, en ser una institució laica, hauria de convidar els representants de totes les confessions o bé cap. En aquest sentit, Rodríguez va defensar la necessitat de «mantenir unes relacions institucionals» amb el bisbat i, per tant, de manifestar la discrepància per altres vies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook