El Museu de Solsona va presentar ahir el llibre La cista del Camp de la Bruna, una obra que detalla els aspectes que converteixen aquesta descoberta del neolític mitjà en única a Catalunya i al Mediterrani occidental.

«Aquest jaciment és especial primer perquè està intacte, fet que no sol ser molt habitual, i també perquè després dels estudis fets per diferents especialistes hem trobat dos elements que, de moment, són únics en tot el neolític català i, un dels casos, en tot el neolític mediterrani occidental», va explicar José Manuel Espejo, l'arqueòleg que va dirigir el projecte el maig del 2016.

Un d'aquests aspectes era el material de què estava fet el collar que portava l'individu masculí descobert a la cista. Les peces del collar eren d'annabergita, un mineral de color verd que és el primer cop que es documenta en un enterrament del neolític mitjà a Catalunya.

D'altra banda, tot i que a l'individu masculí no se li va poder fer una anàlisi de l'ADN, la realitzada al femení va demostrar que és l'únic cas del neolític mediterrani occidental que prové d'un llinatge amb procedència del Pròxim Orient i que es va formar fa uns 30.000 anys entre els caçadors i recol·lectors del paleolític superior. «Fins ara només es coneixia un individu d'aquest llinatge genètic, que es va trobar a Atapuerca (Burgos), però era prop d'uns 1.500 anys més modern», va explicar Espejo.

La cista del Camp de la Bruna, descoberta per la família Cuadrench mentre es feien treballs al camp, és una mostra més del Solsonià, nom amb què es coneixen les restes arqueològiques del neolític mitjà de la Catalunya Central, especialment al Solsonès, on es concentren nombroses fosses excavades a terra revestides amb grans lloses que han portat a considerar-los un grup amb característiques pròpies dins del neolític mitjà inèdit.

La directora tècnica del Museu de Solsona i arqueòloga del projecte, Lídia Fàbregas, va destacar la consciència de la població de la comarca envers la presència d'elements d'aquesta època al territori i la seva importància. A més, va apuntar que «la major part del nostre fons d'arqueologia prové d'aquest tipus de jaciments que va descobrir el nostre primer director, mossèn Serra i Vilaró, al primer quart del segle XX», i que, per tant, aquesta descoberta enriqueix el museu solsoní.