La Cristina Torres i la Montse Rodríguez són dues solsonines que han engegat una nova cooperativa a Solsona, la primera que posarà el focus en la natura i en l'educació ambiental per a totes les edats. Tot i que el seu inici ha quedat marcat per la covid, Sàmara Natura vol convertir-se en un referent al Solsonès.

Comencem pel principi, com va néixer Sàmara Natura?

La iniciativa va néixer fa molt temps. Les dues havíem estat lligades a l'educació ambiental, una a l'esplai de Solsona i l'altra a un grup d'escoltes de Lleida. Per tant, ens agradaven molt els infants i el tema de l'educació ambiental, i vam pensar que estaria bé que hi hagués alguna cosa al Solsonès que ho tractés. Va començar amb la idea de destinar-ho als infants, però després s'ha ampliat a totes les edats. L'educació ambiental pot començar amb els infants, ja que són qui després creixeran amb aquests valors, però com a més grups de gent arribis, millor. Això va néixer just abans de la pandèmia, però la covid ha demostrat que fa falta que hi hagi projectes d'educació ambiental.

Com ho ha demostrat la pandèmia, que cal fer més educació ambiental?

El fet d'estar tancats dos mesos a casa sense poder accedir al medi natural ha fet que la gent s'hagi adonat que en realitat li fa falta aquest espai i que el coneix poc. És d'aquestes coses que no les valores fins que les trobes realment a faltar. A més, també ha estat un toc d'alerta sobre el fet que ens estem carregant el planeta i potser cal posar-hi remei. Ens falta una mica de pedagogia a nivell de comunitat.

La gent ara és més conscient que s'ha de cuidar la natura, però saben com fer-ho?

Jo diria que cadascú entén la natura com vol, però segur que hi ha uns mínims que caldria tenir en compte. Per exemple, a les escoles la natura no és una temàtica transversal, i ho hauria de ser tant a nivell de natura com de residus i sostenibilitat.

El fet de ser del Solsonès, que és una comarca amb un ric patrimoni natural, també és un avantatge, no?

Sí, tot i que aquí la gent té la natura molt a prop i passa el que deia abans, que la tens al costat però no la valores prou. També és veritat que hi ha gent de Solsona que només coneix la ciutat i no surt a la resta de la comarca. El confinament comarcal ha anat molt bé en aquest sentit.

Vosaltres coneixeu bé l'entorn natural del Solsonès. Quin és el vostre indret preferit?

Montse: A mi el pla de Bacies, al nord del Solsonès. Em té captivada. És un lloc per perdre't i a mi em relaxa molt.

Cristina: A mi no ho sé, hi ha molts llocs. Segurament un d'ells és la serra de Busa perquè hi ha diversitat d'ambients i hi tens unes vistes magnífiques.

Per cert, per què el nom de Sàmara Natura? Què vol dir?

Ens va costar moltíssim trobar un nom. Al final, un dia vam veure una imatge d'una joiera del Solsonès, la Carla Bellera, que va publicar un collaret amb una joia que era una sàmara d'un auró. La sàmara és el fruit de diferents arbres que porta una membrana que permet que es dispersi lluny amb el vent. Entre que la joia era bonica i que la idea era arribar molt lluny, vam pensar que Sàmara era el nom ideal. També perquè l'arbre singular de Solsona, la freixera, també té sàmares i és una manera de relacionar-ho amb la ciutat.

Després de la primera activitat presencial, quins seran els vostres propers passos?

El tema covid ens atura una mica. Teníem ganes de fer casals de natura amb la canalla, però mentre hi hagi restriccions com l'aforament limitat no ens hi llançarem. Ara per ara farem més temes d'ecoturisme. Sí que anirem preparant tallers per a famílies o escoles, però no sabem quan els podrem dur a terme. També volem portar l'art i la cultura als espais naturals.