Ramon Costa i Guinó (1948, Gironella) és el president per delegació del Consell Comarcal del Solsonès després de la baixa de llarga durada de Sara Alarcón. L’alcalde de la Coma i la Pedra encara aquesta etapa amb la voluntat de caracteritzar-la pel diàleg i l’entesa i amb l’objectiu d’encarar alguns dels reptes més importants per a la comarca els darrers anys.

Porta molts anys en la política, per què va decidir entrar-hi?

Des de molt petit pensava que un dia o altre podria ser alcalde de Gironella. L’any 2003 ja eren grans i s’ocupaven del negoci familiar i vaig pensar que seria un bon moment per intentar-ho. Però el que em va motivar realment va ser la situació de l’Ajuntament, que econòmicament estava molt malament. Jo soc de l’opinió que si veus que alguna cosa no funciona i des de fora no es pot resoldre, entra-hi, posa’t-hi i intenta solucionar-ho. Si tens interès en què la gent millori la seva qualitat de vida, t’hi has d’involucrar.

Quan va decidir presentar-se a la llista de la Coma i la Pedra esperava arribar a presidir el Consell Comarcal?

No, en absolut. A la Coma i la Pedra hi havia una situació complicada que no s’havia resolt i aplicant el mateix pensament vaig decidir involucrar-m-hi, però en cap cas pensava acabar a la presidència del Consell. Sí que vaig tenir interès de formar-ne part, si era possible, per conèixer la comarca, les necessitats que hi havia i intentar ajudar a superar els reptes del Solsonès.

I quins són els reptes del Solsonès?

El Solsonès és una comarca que, precisament per ser verge en molts aspectes, permet prendre decisions importants sense tenir cap llastre del passat. A part dels reptes coneguts en aquest moment, com pot ser el tema de la recollida selectiva, les telecomunicacions o el futur del Centre Sanitari, també s’hauria de treballar amb les comunicacions amb la resta de comarques, especialment amb el Berguedà. Precisament a la Vall de Lord hi ha una carretera perillosa que s’hauria d’afrontar.

Alguns membres de l’oposició han definit els seus primers mesos al capdavant del Consell com un punt d’inflexió de les relacions amb el govern. Ho veu així?

Soc una persona molt dialogant i que m’agrada molt arribar a acords i empatitzar amb la gent, i això em dona un cert avantatge en el sentit que no em costa actuar d’aquesta manera. Potser aquesta actitud ha encaixat bé i ha ajudat a suavitzar una mica les formes al Consell, que a mi em preocupaven.

Però quin era el problema?

Ho desconec. Jo crec que veure-ho des del desconeixement d’arribar de fora em dona avantatge. Jo no coneixia ningú abans d’arribar al Consell en aquest mandat i això suposa un avantatge perquè la gent em percep com una persona nova a la comarca, que no coneix coses que han passat en el passat, i pot ser un avantatge.

Ha viscut l’última etapa del conflicte del Centre Sanitari abans del judici. Es podria haver arribat a evitar-lo?

Jo crec que sí. En aquest aspecte el meu interès era lluitar fins al final per intentar no anar-hi. Perquè això fos possible vam intentar fer una oferta de màxims per intentar acostar-nos a la proposta que ens havien fet els treballadors però sense posar en risc l’estabilitat econòmica del centre. Tenint en compte que s’acostava a la seva proposta, pensava que era molt realista que es pogués retirar la demanda. No ha sigut possible i una vegada tinguem la sentència haurem de continuar treballant per arribar a un acord amb els treballadors, sigui quin sigui el resultat.

Si finalment la sentència obliga a satisfer la demanda dels treballadors, es pot veure compromesa l’estabilitat del Centre Sanitari?

Crec que ho posa molt difícil. Llavors hauríem d’implicar-hi altres administracions per intentar resoldre-ho. Fer-ho només nosaltres ho veig molt complicat.

És viable econòmicament que el Consell gestioni el Centre Sanitari?

Actualment, i des del punt de vista econòmic, és complicat. Fa deu anys potser tenia un sentit i era viable, però els temps han canviat. Tot i això, en aquests moments tenim la possibilitat de solucionar-ho perquè s’acaba el contracte. Ens hem d’informar molt bé i intentar que hi hagi el màxim consens possible per deixar aquest tema lligat per un període de temps llarg.

El projecte de la recollida selectiva com evoluciona?

En aquests moments tenim recopilada tota la informació dels municipis. Va ser complicat definir quin era el sistema que volíem, que ja és clar que serà el d’illetes. A partir d’aquí ho presentarem a l’Agència de Residus perquè valori el que s’ha decidit a la comarca, i a partir d’aquí, doncs, tocarà enfilar de forma definitiva aquest projecte, que és molt important per al Solsonès.

S’ha anat tard a l’hora de fer aquest canvi?

Jo insisteixo que el meu coneixement de la comarca és recent. S’ha fet en el moment que s’ha pogut. Sempre es poden fer millor les coses, però l’important és que les coses es facin i que puguem complir els terminis que marca la Unió Europea, perquè si no fem una bona recollida selectiva les sancions seran espectaculars.

I pel que fa al projecte de telecomunicacions?

A final d’aquest mes tindrem els resultats d’una auditoria per saber la situació a la comarca, i a partir d’això podrem fer una reunió amb els alcaldes i alcaldessa per definir el que tenim i el que volem fer. Llavors crec que a mitjan any que ve també tindrem les propostes de l’empresa per posar en marxa la millora de les telecomunicacions al Solsonès.

El Solsonès ha passat per un moment delicat pel que fa a l’afectació de la covid-19. Creu que s’han respectat les mesures sanitàries? Era una cosa que podia passar?

Tot això de la covid ens ha agafat a tots una mica descol·locats. Al principi semblava que ens venia de lluny i no es va valorar bé el que podia suposar una pandèmia. Jo crec que la població s’ha comportat espectacularment bé, però penso que moltes de les mesures que s’han pres han desorientat molt a la gent i, tot i així, s’hi ha anat creient. Penso que la població ho ha fet molt millor que els responsables de prendre les decisions sobre la pandèmia.