Juan Martínez de Aragón (Vitòria, 1972), micòleg del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), és el primer president de l’associació de recol·lectors de bolets d’Espanya. Aquest organisme,sorgit del grup de treball Mikogest, té com a principal objectiu professionalitzar i regular el sector al país.
Perquè era necessari crear aquesta associació estatal?
El que pretén l’associació és professionalitzar la recollida de bolets als boscos. Actualment qualsevol persona pot anar a buscar bolets i vendre’ls, i això genera molt intrusisme dins del sector. El que pretenem és fer una regulació dins del sector per tal que la persona que reculli bolets per a consum propi que ho faci, i el que en vulgui fer un ús comercial, que sàpiga què ha de fer i quins requisits es necessiten.
Què implica aquest intrusisme per al sector?
Si no existeix la figura del recol·lector professional, el que passa és que no hi ha una traçabilitat del producte i no se sap d’on ve. Per exemple, a Mercabarna, quan tu llegeixes la regió de procedència dels bolets, hi apareix «Mercabarna», perquè no està controlat. És indispensable saber-ne la traçabilitat, no només des d’un punt de vista sanitari sinó també perquè Europa ho exigeix a tots els productes.
Per què està tan normalitzat l’intrusisme dins el sector de la recollida de bolets?
Els pensionistes, els estudiants o qualsevol persona que vol tenir una font d’ingressos extra i esporàdica durant la tardor han fet ús d’aquest recurs des de fa molts anys. Tot això s’ha incrementat amb màfies que van als boscos per fer recollides massives de bolets. En alguns punts d’Espanya s’hi instal·len grups de persones no professionalitzades que fan una recollida massiva de tot el que troben a la zona, i intimiden una mica també la gent que hi passa. Això fa mal al sector.
Han arribat aquests grups a Catalunya?
No gaire. De moment es produeix a zones més accessibles i homogènies com a Castella i Lleó, per exemple. Aquí s’ha vist algun grup al Berguedà que hi va amb aquesta intenció, però no és una pràctica generalitzada.
Per aconseguir l’objectiu de regular el sector necessiteu el suport de les administracions. Quina és la situació actual?
Actualment qui fa la relació entre les administracions i la resta d’agents implicats en la recollida de bolets són els empresaris perquè són ells qui tenen problemes per aconseguir factures. Els empresaris no tenen per què defensar els interessos del recol·lector, però han apostat per la creació d’aquesta associació perquè sigui la interlocutora amb l’administració.
Què implicarà per a una persona que vol anar a collir bolets que l’activitat estigui regulada?
Si ho fas de manera lúdica no hi ha cap problema, però sí n’hi ha quan es volen vendre els bolets. La mala sort que tenim a Catalunya és que no existeix una regulació per recollir bolets de forma professional, mentre que en altres comunitats d’Espanya, la majoria, sí que hi ha una regulació en aquest sentit.
És partidari de la creació d’un carnet per anar a buscar bolets?
A diferents zones de Catalunya es va fer una prova pilot i es va obtenir molt bons resultats, però per desgràcia va quedar en res. La majoria d’opinions sobre l’experiència coincidien a dir que aportava molts aspectes positius i que funcionava. Jo com a president estic a favor d’una regulació del sector, i des del CTFC també fa temps que hi apostem. I el fet és que a la majoria de comunitats autònomes d’Espanya està regulat.
I com és que aquí encara no s’ha regulat?
No ajuda el fet que hi hagi 2 milions de boletaires a Catalunya, però actualment amb els recursos i la tecnologia que tenim no seria complicat introduir l’opció de treure’s un carnet i gestionar el territori dels propietaris forestals. També és cert que el desacord que hi podria haver de bona part d’aquests dos milions de recol·lectors podria comportar problemes en l’àmbit polític. Tot i això, a partir de les enquestes realitzades, el 73% de la població està d’acord que hi hag i una regulació per anar a buscar bolets fins i tot pagant, sempre que aquests diners es reinverteixin en els boscos.
Estem a la recta final de la temporada de bolets de primavera. Com ha anat?
La veritat és que no gaire bé. Al principi sí que hi va haver una producció interessant, sobretot de moixernons, però llavors va arribar un període de sequera al mes d’abril i s’ha recuperat molt poc. Ara encara podem trobar bolets de primavera, però en poca quantitat. Si ara comença a ploure una mica més, i encara fa una mica de fred, podria revifar una mica, però no auguro un final gaire bo per a la temporada de bolets de primavera.
