David Rodríguez (Oliana, 1967) deixarà l’Ajuntament de Solsona aquest setembre després de 14 anys al consistori i de gairebé 12 com a alcalde d’ERC. El batlle solsoní ha assumit un càrrec al Govern de la Generalitat de Catalunya i tanca una etapa a l’Ajuntament solsoní.
Ha anat tot molt ràpid. Com ha viscut aquests dies des que va rebre la proposta de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, d’incorporar-se al Govern català?
D’una banda ho he viscut com un alliberament, perquè ara feia temps que sentia que estava al tram final de la meva etapa a l’Ajuntament. Aquesta era una legislatura que vaig agafar amb il·lusió perquè pensava que era una època molt bona, ja que després d’unes legislatures anteriors marcades per la crisi econòmica, ara n’encaràvem una de més dolça en què Solsona començava a rutllar econòmicament molt bé. Però la pandèmia ho ha trastocat tot i ha estat una etapa molt dura.
Necessitava un canvi David Rodríguez després de 12 anys a l’alcaldia?
Jo crec que ja em tocava. Encara gaudeixo treballant a l’Ajuntament, però cada cop se’m feia més feixuc, sobretot arran de la pandèmia. Jo tenia clar que aquest seria l’últim mandat, però estic molt content i ha estat un gran honor ser alcalde de Solsona.
Ha plantejat el nou càrrec com una alternativa a l’alcaldia quan legalment no era necessari. No volia acumular càrrecs?
Quan vaig compartir l’alcaldia amb la tasca de diputat al Parlament en la legislatura anterior ho vaig fer perquè era un moment molt especial en què es volia portar el país a la independència, que és un dels objectius que sempre he perseguit. Quan vaig decidir tornar-me a presentar a l’alcaldia fa dos anys vaig tenir clar que no podia continuar compaginant dos càrrecs. Ho trobava una bestiesa i al final tots tenim els nostres límits. En coherència amb això vaig pensar que ara ja em tocava marxar i crec que aquesta és una bona manera de fer-ho.
Fa cinc anys volia deixar la política. Ara no només no l’ha deixat sinó que assumeix un càrrec del Govern. Com és que hi ha aquest canvi?
En aquell moment era el que sentia. També hi havia un plantejament personal que no vaig fer públic. En aquell moment tenia 51 anys i creia que m’havia de plantejar la meva última etapa de vida laboral. Per això vaig pensar en apartar-me de la política i tornar al món laboral. Aquest plantejament hauria seguit si al final d’aquest mandat no hagués tingut opció d’anar enlloc més, però aquesta era una oportunitat única i era molt difícil de rebutjar.
Diu l’oposició que calia un canvi a l’Ajuntament? 12 anys són excessius per ser alcalde?
Bàsicament ells no volen que em torni a presentar. Cadascú planteja el que vol i després alguns s’han de desdir o veus que alcaldes del seu color polític fan les coses d’una altra manera. Jo no crec que sigui ni bo ni dolent, al final la gent vota i això és el que compta. Crec que és bo que hi hagi relleus però també és veritat que cal tenir clares les circumstàncies. És molt difícil trobar gent que vulgui participar en política, i especialment algú que passi al davant, i això s’ha de tenir en compte.
Així la manca de relleu clar a ERC per ocupar l’alcaldia l’ha fet estar més temps del que hauria volgut a l’alcaldia?
Si hi hagués hagut un relleu clar i amb garanties, no m’hi hauria tornat a presentar, ja ho vaig dir en el seu moment.
Quan vau fer les llistes ja ho vau fer pensant en el seu relleu? Era Judit Gisbert una aposta per l’alcaldia?
Doncs no, a la Judit la vam anar a buscar per ser regidora, però Ramon Montaner, per exemple, era una persona que em semblava que podria haver estat alcalde perfectament. De fet, el vaig anar a buscar perquè em substituís, però em va demanar que primer volia ser regidor perquè no tenia experiència en el món polític. Ho vaig entendre i ara està molt content que qui passi al davant sigui la Judit. Ells dos i Joan Parcerisa han fet un molt bon equip i crec que són la base del futur d’ERC a Solsona.
I per què ha estat Judit Gisbert finalment l’escollida?
Hi ha circumstàncies personals i moltes coses que cal tenir en compte. Tots dos em semblaven perfectament vàlids per substituir- me i va ser un debat que vam tenir tots tres. Vam parlar de les necessitats personals de cada un i vam creure que era el moment que una dona encapçali aquesta casa. Al final ens vam decantar de comú acord per la Judit.
Quin és el millor consell que pot donar a Gisbert?
Jo li diria que cuidi els detalls del dia a dia i que cuidi els barris. Aquesta proximitat és el que la gent més agraeix.
Entén que l’oposició no estigui d’acord amb la decisió de seguir a l’Ajuntament fins després de festa major?
Jo no ho entenc però crec que ells tampoc entenen què vol dir fer un relleu. Precisament un dels motius pels quals ho han criticat és que hi ha grans projectes en marxa i penso que si hi ha grans projectes està bé que els vetlli la persona que hi ha estat a sobre fins ara i que de mica en mica s’hi vagi incorporant l’altra persona. Jo ja vaig patir un relleu sobtat, i si puc facilitar un relleu més tranquil, ho faré. A més crec que se’m pot perdonar que ho allargui 15 dies perquè pugui viure la meva última festa major com a alcalde.
Amb vostè ERC ha encadenat tres majories absolutes. A què creu que és degut?
Sembla que ho hauria de saber però només puc dir que crec que he treballat tot el que he pogut, he intentat ser honest, aplicar sentit comú i ser proper. Si això m’ha donat bons resultats, doncs potser es deu a això.
També ha viscut moments difícils, com el cas dels sobresous a la Federació Catalana de Municipis.
Va ser l’època més dura que he viscut. Jo que sempre havia volgut treballar amb honestedat i fer un bon ús dels diners públics, trobar-me envoltat en una acusació de corrupció va ser molt dur. Ho vaig passar malament i vaig plorar molt.
«La trucada de Vilagrà va ser una sorpresa»
L’encara alcalde de Solsona, David Rodríguez, ja ha començat a treballar en el seu nou càrrec del Govern català com a secretari d’Administracions Locals i de Relació amb l’Aran, i s’ha convertit en l’interlocutor de la Generalitat amb el món local. El batlle solsoní repassa com va viure el moment de rebre la proposta de la consellera de Presidència Laura Vilagrà i la decisió de deixar l’alcaldia, així com els avantatges que li aporta la seva experiència en el món municipal de cara al seu nou càrrec.
Com va ser el moment de prendre la decisió d’acceptar el nou càrrec? Esperava rebre una proposta semblant?
Jo intuïa que es podia comptar amb mi en algun càrrec de la Generalitat, però no en sabia res més. Per tant, estava a l’expectativa fins que vaig rebre la trucada de la consellera Vilagrà, i en aquell moment va suposar una gran sorpresa per la importància del càrrec que em van oferir. No em van donar gaire temps per pensar-m’ho, però, al cap i a la fi, quan em va tocar fer d’alcalde el 2010 tampoc no hi vaig poder pensar gaire. La vida m’hi va portar en aquell moment i ara també ho ha fet. Ha estat un honor representar la meva ciutat i ara ho serà fer-ho amb el meu país.
Què pot aportar la seva experiència a l’Ajuntament de Solsona al seu nou càrrec com a secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran?
D’entrada, l’avantatge que crec que tinc, i pel que estic veient en aquests primers dies, és que jo conec un vessant de la tasca relacionada amb la secretaria. La meva experiència em permet conèixer aquest món des del vessant de l’usuari i ara coneixeré l’altra banda.
Creu que un cop s’arriba a aquest tipus de càrrecs es perd de vista la visió i les necessitats reals dels municipis petits?
Jo crec que un punt a favor que tenim és que podem aportar aquesta visió de les comarques poc poblades i dels municipis petits. Espero no perdre aquesta visió perquè hem de fer polítiques pensant en el territori. També s’ha de tenir en compte que Catalunya té moltes realitats i necessitats diferents però en qualsevol cas intentarem fer incidència en els àmbits que ens pertoquen al nostre àmbit de treball.
12 anys d’alcaldia que l’han canviat a ell i a la ciutat
Fent un repàs de la seva trajectòria Rodríguez destaca l’atenció als barris com un dels projectes dels quals se sent més orgullós. L’alcalde també destaca la construcció de la biblioteca Carles Morató i el centre cívic Xavier Jounou, la creació de l’Agència de Desenvolupament Local i la compra del Camp del Serra. I és que durant els seus quasi 12 anys com a alcalde, Solsona ha canviat molt, com ho ha fet el mateix Rodríguez, que assegura que ara és «una persona més segura de si mateixa i molt més madura». De la ciutat diu que, tot i que es diu que la gent de Solsona és molt tancada, «és una ciutat d’acollida i més oberta del que sembla».
