Judit Gisbert (1975, Solsona) es convertirà el proper setembre en la nova alcaldessa de Solsona, la primera dona que lidera l’Ajuntament en la història de la ciutat. L’encara regidora d’ERC, que va entrar al consistori després de les eleccions que van tenir lloc fa dos anys, afronta el repte de substituir David Rodríguez, que ha acumulat gairebé 12 anys com a alcalde i que ha aconseguit tres majories absolutes.

Com encara aquest nou repte al capdavant de l’Ajuntament de Solsona?

L’agafo amb moltes ganes i il·lusió, tot i que és una cosa que fa dos anys quan vaig entrar a l’Ajuntament com a regidora no esperava. Les coses a la vida a vegades passen inesperadament, i en aquest cas vam decidir tirar endavant.

Com va viure el debat intern sobre qui hauria d’ocupar el càrrec de l’alcaldia un cop David Rodríguez va anunciar que la volia deixar?

Sabíem que en principi aquesta era l’última legislatura del David. Quan ens ho va dir vam parlar-ho entre tots i, tenint en compte les circumstàncies personals de cadascú, vam acabar decidint que seria jo la persona que faria el pas endavant.

I per què va decidir fer aquest pas endavant? Va ser difícil prendre la decisió definitiva?

Home, no és una decisió fàcil partint de la base que fa només dos anys que estic a la política, però en aquests dos anys he après un munt de coses, però encara me’n queden moltes. Sí que és cert que a casa he tingut suport des del minut zero, i això també et dona una empenta per fer el pas endavant.

El teu nomenament com a alcaldessa serà històric per ser la primera dona que lidera l’Ajuntament de Solsona. Suposa una responsabilitat afegida?

Des d’aquest dilluns que es va anunciar públicament he tingut la percepció que al poble li donen aquest valor afegit i que sense voler es generen expectatives, però penso que la clau està en treballar i tirar-ho endavant. És una responsabilitat afegida però ho agafo amb moltes ganes.

Li fa respecte el fet d’assumir l’alcaldia de Solsona de forma inesperada i amb pocs anys d’experiència municipal?

I tant! Penso que és saludable, si és que es pot dir així. Si no tingués aquest respecte o aquest neguit no sabria ben bé on m’estic posant i, per tant, penso que fins i tot és necessari.

T’ha donat algun consell Rodríguez tenint en compte que arribeu a l’alcaldia de forma similar, tot i que en circumstàncies diferents?

Sí que és veritat que tant ell com jo arribem a l’alcaldia fora del que seria un període d’eleccions natural i, per tant, és diferent. Però les seves circumstàncies van ser dramàtiques perquè ell i el Xavier eren amics i el traspàs va ser diferent. En aquest cas nosaltres tenim l’oportunitat de fer un relleu ben fet. Jo sé que el David hi serà per donar-me un cop de mà davant de qualsevol dubte o circumstància.

És una persona amb una àmplia experiència en el món associatiu de Solsona. Pot ser un punt a favor de cara a l’alcaldia?

Penso que és molt favorable en el sentit que, quan et mous en el teixit associatiu, no deixes de tenir contacte amb les persones del poble. El cap i a la fi aquest teixit social mou la ciutat. A més, et dona l’oportunitat de conèixer gent de diferents franges d’edat, amb inquietuds diferents, idees polítiques diferents, però que totes tenen un objectiu comú a l’hora de treballar.

L’oposició diu que no ha arribat a consensos durant aquests dos anys a les seves regidories. Hi està d’acord?

L’oposició sempre reclama el fet de poder compartir més amb el govern municipal. És cert que és una cosa que jo mateixa m’he dit que he de millorar i que hi treballaré no només com a alcaldessa sinó des de la perspectiva d’abans de regidora. Quan entres de nou en un lloc necessites un temps per aclimatar-te i aprendre, i en el nostre cas tot just acabàvem d’aterrar que va arribar el tema de la pandèmia i les circumstàncies es van complicar. És un aspecte que tinc anotat i espero poder arribar a més consensos amb l’oposició.

Junts i la CUP també critiquen el fet que el trasllat es produeixi després de festa major, ho entén?

Jo entenc la seva posició, però crec que han de comprendre que necessitem un temps durant el qual puguem estar els dos junts per compartir el màxim possible i poder fer un relleu una mica raonable. Com que per desgràcia el David aquest relleu no el va poder fer, és una cosa que ha tingut molt present, i per això ha intentat tenir aquests mesos per poder compartir-los amb mi.

És alcaldessa de Solsona, però no és militant d’ERC. Com pot ser això?

Jo no n’havia estat mai militant abans. Quan em van demanar d’entrar a les llistes d’ERC fa dos anys em vaig plantejar fer-ho de cara a mitja legislatura, però encara no ho he fet simplement perquè no s’ha escaigut, no per cap motiu en concret. En tot cas, segur que ho faré i no suposa cap inconvenient.

Què fa Solsona especial?

Pot sonar a tòpic, però crec que és la seva gent. Molts cops de Solsona es diu que som gent molt tancada, però penso que, un cop ets a dins, veus que el que realment fa especial Solsona és la seva gent.

Com passa una persona d’estudiar dietètica i treballar en una farmàcia a l’alcaldia de Solsona?

Jo soc diplomada en Dietètica i Alimentació, vaig anar a viure a Barcelona per estudiar, i quan em vaig casar vaig tornar a viure a Solsona un altre cop. Ara fa uns cinc o sis anys que treballo en una farmàcia de Solsona. Quan va sortir l’oportunitat d’entrar a les llistes vaig pensar que era el moment ideal. Sempre he intentat estar molt activa en la vida social i en el teixit associatiu de Solsona, o sigui que, d’una manera o una altra, sempre he estat treballant pel poble i ara ho podré continuar fent des de l’Ajuntament.

D’on va néixer el seu interès per la política?

Tot i que a casa no hem tingut mai relació amb la política, sempre era un tema que havia interessat i que se’n parlava. Això ha fet que, des de jove, sempre hagi tingut interès en el món de la política, i quan va sorgir l’oportunitat, vaig decidir entrar-hi.

I per què ERC?

Em considero una persona d’esquerres, republicana i evidentment independentista, o sigui que hi encaixo perfectament.

Quines qualitats pròpies destacaria?

Em considero una persona treballadora i propera.

I el seu principal defecte?

Que soc molt tossuda.

Si s’hagués de quedar amb un llibre, quin seria?

Potser no seria un llibre gaire d’actualitat, però El petit príncep el considero important en la meva vida.

Un racó preferit de Solsona?

El meu racó preferit de la ciutat, on a més a més he viscut, és la plaça de Sant Joan. Per a mi és un lloc especial.