El drap piteu és part de la història de Sant Llorenç de Morunys. El teixit confeccionat amb llana al municipi, que data del segle XIII, va convertir-se ahir en el protagonista de la 3a edició de la Fira del Drap Piteu. A part de fer difusió de les tradicions històriques del municipi, la fira, que va concentrar ahir gran part dels actes, va recuperar el mercat d’artesans que l’any passat no es va poder celebrar. Tot i això, es va reduir el nombre de paradistes respecte a la primera edició, es va passar de 25 el 2019 a 14.

La jornada d’ahir, per a l’organitzador i tècnic de l’oficina de turisme de la vall de Lord, Bernat Solé, va ser «descafeïnada». La calor «no va acompanyar», fet que va provocar que l’afluència de visitants es reduís a les hores amb més temperatura i augmentés a la tarda, quan ja no feia tanta calor, explicava Solé.

Enguany, per controlar l’aforament, l’activitat es va centralitzar a la plaça de la Canal a diferència d’altres fires. Tant en la primera edició de la Fira del Drap Piteu com en la seva antecessora, la de l’Occitano-Càtar, els paradistes repartien les parades per tot el nucli antic.

Tot i fer-ho en un espai limitat, els artesans van oferir productes artesanals variats als visitants, que anaven des d’alimentació fins a complements. Per a Solé, recuperar el mercat era important, sobretot per als artesans. «Els paradistes estan contents de poder tornar. El sector ha estat molt temps sense poder fer fires», comentava Solé.

Un exemple és Cal Senzill, una empresa de Bellpuig que elabora conserves naturals. «Trobàvem a faltar poder parlar de prop amb els clients», comentava la responsable, Montserrat Llort. Apuntava que aquestes fires, a part de la proximitat, demostren la solidaritat de les persones, sobretot arran de la pandèmia. «Pràcticament tothom que s’apropa acaba comprant perquè cada cop es valora més el paper de l’artesania», deia Llort.

La 3a edició de la Fira del Drap Piteu de Sant Llorenç va complir el seu objectiu, segons el regidor de Turisme i Cultura de Sant Llorenç, Ferran Ginestà, que era el de fer difusió cultural sobre les tradicions del municipi. Es va apostar per apropar el drap piteu i el seu context als visitants amb recorreguts guiats a ermites romàniques de la vall de Lord, al nucli antic o demostracions del procés d’elaboració del teixit.

En aquest sentit, Solé va destacar l’èxit de les dues visites històriques teatralitzades pel nucli del municipi. «Hi ha hagut molt interès, hem estat a punt de cobrir les 20 places que es van habilitar a cada torn», puntualitzava.