Solsona va haver de tornar al toc de queda la setmana passada perquè era llavors un dels 161 municipis amb més incidència per la covid-19 a Catalunya. Tot i poder abandonar la llista set dies després, el cos de Policia Local, on Josep García Magín és el caporal en cap, segueix treballant amb els Mossos d’Esquadra per controlar que es compleixin les restriccions imposades per evitar l’expansió de la pandèmia.
Solsona ha passat, de nou, una setmana sota el toc de queda. Han hagut de sancionar per incompliments?
Els solsonins van respondre bé, no vam haver de sancionar ningú. Va ser una setmana molt tranquil·la, cada cop tenim aquest tipus de restriccions més interioritzades.
Com estan vivint la pandèmia?
Ha sigut complicat, som una policia petita i hem tingut un increment de feina molt alt. Els serveis s’han duplicat, en haver d’assumir el volum de treball originat per la covid-19 més la nostra tasca de sempre. Tot això ens ha repercutit a l’hora de treballar. Hem notat un augment en la crispació de les persones quan hem de fer alguna actuació. Nosaltres som humans i també estem vivint la pandèmia. No som els dolents, ens posem en la pell de la gent, però s’ha d’entendre que hem de fer la nostra feina.
Quin ha estat el moment més complicat?
El principi de la pandèmia va ser molt caòtic. Va ser tot molt immediat. A més, no teníem material sanitari i recordo que la gent del municipi feia mascaretes i nosaltres les repartíem a qui les necessitava. Per sort, a poc a poc ho hem normalitzat. Tanmateix, la situació és molt canviant i hem d’estar pendents de les actualitzacions setmanals de les mesures que estableix la Generalitat.
Els ‘botellons’ estan en auge amb les restriccions a l’oci nocturn. Són habituals a Solsona?
Sí, a més els joves estan en alerta i es preparen per actuar si ens veuen. Van a llocs on poden fugir de pressa. A més, quan veus un grup, no sempre és fàcil demostrar el que estaven fent si no els veus consumir.
S’han incrementat amb la pandèmia?
El que ha canviat és la forma. Ara s’amaguen a llocs on és difícil trobar-los, sobretot a zones de conreu. Per sort, en moltes ocasions ens alerten els veïns de la zona.
Creu que són suficients agents al municipi?
Ens agradaria poder ampliar la plantilla, però és difícil. El problema és que costa poc que marxin agents, però suplir-los és difícil. S’han de convocar les places i es triga mig any a cobrir aquestes vacants.
Quins problemes tenen per aconseguir personal?
Quan oferim una plaça, es presenta molta gent perquè és un treball que ofereix moltes possibilitats. Tot i això, un cop aconsegueixen la plaça, molts marxen a altres poblacions més properes a Barcelona. Tanmateix, és difícil que persones que ja siguin al cos vulguin venir a treballar a Solsona si no són persones que resideixin a la zona.
Actualment hi ha dues dones al cos solsoní. Treballen per apropar-se a la paritat?
Sí, ens agradaria poder tenir més dones, però als concursos entren menys sol·licituds de dones que d’homes. Quan vas fent l’eliminació, cada cop queden menys dones a les fases finals. Penso que s’haurien d’animar més. Ens agradaria trobar més dones a les peticions quan obrim concurs.
