Els professionals del Centre Sanitari del Solsonès han presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la sentència que absol el Centre Sanitari i el Consell Comarcal, que gestiona l’equipament, d’incrementar la retribució dels professionals de l’ens sanitari al mateix nivell que treballadors de l’àmbit de la salut del sector públic.

El recurs ha estat impulsat per 44 dels 48 treballadors que van impulsar la demanda inicial. La sentència, que va ser dictada per la magistrada del Jutjat Social número 2 de Lleida, pels treballadors «deixava a l’aire molts aspectes que queden per resoldre», expliquen fonts del comitè de treballadors del Centre Sanitari del Solsonès. Des del comitè de treballadors esperen que el TSJC «estudiï el cas en profunditat» en considerar que la sentència no responia la seva petició.

Els treballadors argumenten que la sentència responia a la seva petició apuntant que «els professionals es regeixen en un conveni propi», però asseguren que «no es donava una resposta clara i no entrava al fons de la qüestió».

Reiteren que el seu conveni, aprovat el 2011, anomena el sotmetiment de la plantilla a l’Institut Català de la Salut i que això no s’està aplicant de forma correcta al Solsonès.

Els professionals sanitaris consideren que s’han fet efectius increments salarials a tots els centres de salut catalans i demanen que se’ls equipari amb la resta de treballadors del sector. També reclamen que es facin efectius els pagaments de les DPO (pagaments per objectius) i asseguren que des del Departament de Salut de la Generalitat ja s’ha fet l’ingrés, però que els treballadors no l’han rebut.

Tot i haver posat el recurs, els professionals del Centre Sanitari del Solsonès es mostren disposats a negociar la situació amb l’ens comarcal. «No descartem iniciar conversacions de nou amb el Consell Comarcal», expliquen. En aquest sentit, en cas d’arribar a un acord, no descarten poder retirar el recurs. Per tant, «estan a l’expectativa de veure què passa».

La sentència va arribar el 20 de juliol, després de celebrar el judici el 21 d’abril. La vista es va fer un mes més tard de la data prevista, en l’intent que les dues parts arribessin a un acord que aleshores semblava proper. Tanmateix, aquesta situació no es va donar.